les biblioteques lliures

BEATRIZ NAVARRO
Les biblioteques lliures
La Vanguardia
29|10|2018

TODD BOL (1956-2018)

Com moltes bones idees, aquesta va néixer en un garatge. La pena per la mort de la mare es va convertir en l’alegria de milions de persones el dia que Todd Bol va decidir construir una petita caseta de fusta –una rèplica de l’escola on va treballar– amb unes fustes que tenia guardades i hi va col∙locar els seus llibres vells. La seva mare era mestra i de petit li va inculcar l’amor per la lectura (malgrat que el seu no va ser amor a primera vista, sinó esforç i passió per les històries, perquè tenia dislèxia). Va organitzar l’aparador, el va plantar davant de casa seva a Hudson (Wisconsin) amb un senyal que deia “llibres de franc” i va esperar a veure què passava. Aquella va ser la primera “petita biblioteca lliure” (Little Free Library) de les més de 75.000 que nou anys després hi ha a tot el món.

El principi és senzill: “agafa un llibre, deixa un llibre”. No va haver de fer publicitat. Els veïns van començar a fer-la servir. Va córrer la veu gràcies als mitjans locals i perquè anava de boca en boca, i de seguida li van començar a arribar peticions per instal∙lar-ne més. Primer les construïa ell mateix. Després va contactar amb un fuster amish. També els van ajudar els presos d’una presó de Wisconsin, però no donaven l’abast. Finalment va acabar creant una oenagé, Little Free Library, que té un web en què es pot comprar una caseta per 150 dòlars o seguir les instruccions per construir-la un mateix.

Es va inspirar, en part, en el magnat Andrew Carnegie, que abans de morir va decidir deixar com a llegat a la societat una xarxa de biblioteques públiques. Carnegie en va construir 2.509. Bol es va plantejar arribar a les 2.510, va explicar el 2012 a la gaseta local , dos anys després de fundar l’oenagé amb el seu amic Rick Brooks, quan acabaven d’aconseguir la seva meta.

La seva idea ja era un moviment. L’èxit de la seva iniciativa –“un gest espiritual” en primer lloc, deia– sempre el va sorprendre, han explicat els seus seguidors. Les petites biblioteques lliures ajuden a estendre el gust per la lectura i obrir-se a llegir llibres que de cap altra manera no es triarien, però són també un punt de trobada per a la comunitat. Obrir una biblioteca davant de casa dona peu a conèixer veïns. “Màgicament treuen el costat dolç de la humanitat, l’impuls bàsic secret de reunir-nos”, va dir Bol meravellat per les reaccions que havia vist en adults i nens, en una entrevista amb Pioneer Press el 2015.

N’hi ha de totes les formes i colors: folklòriques i futuristes; algunes repliquen la casa davant de la qual estan instal∙lades, d’altres es mimetitzen amb l’arquitectura o la vegetació local; algunes són autèntiques obres d’art, d’altres, purament funcionals; n’hi ha amb forma de caravana, coet, catedral, cabina telefònica, far, ovni... Cada mini biblioteca té entre 20 i 100 volums, visibles a través d’una finestreta de plexiglàs i el contingut canvia constantment. La porta està sempre oberta, però els casos de vandalisme han estat escassos. La majoria són als Estats Units, davant de cases, en escoles, hospitals, al metro de Nova York, a les estacions de policia de Los Angeles... Però es poden trobar a 88 països: hi ha una dotzena a la Xina, vint a Ucraïna, una al pati d’una escola al Sudan del Sud, una més al nord del Pakistan oberta en memòria d’una àvia. A Espanya n’hi ha una a Vilassar de Mar, una altra a Girona, dues a Madrid, tres a la Comunitat Valenciana...

Nascut el 1956 a Minnesota, Bol va estudiar Sociologia i Psicologia. Va treballar com a mestre, després va fundar una consultora i una organització que donava beques per ajudar infermeres estrangeres a anar a treballar als Estats Units. Però va arribar la crisi i el 2008 els mateixos inversors que ell havia convidat al projecte li van retirar el finançament. Estava reflexionant sobre noves iniciatives, com ara obrir un hospital a Sri Lanka, quan es va convertir sense voler-ho en el pare de milers de petites biblioteques per tot el món.

Va morir el 18 d’octubre en un hospital d’Oakdale (Minnesota) als 62 anys, setmanes després que se li diagnostiqués un càncer de pàncrees. “Soc la persona amb més èxit que conec. He ajudat que es llegissin 54 milions de llibres i que els veïns es parlin. Per mi, aquesta és la definició d’èxit”, va dir al diari Star Tribune. El seu germà Tony continuarà la seva missió.