les arrels catalanes del gattopardo

LLUÍS BONADA
Les arrels catalanes del 'Gattopardo'
El Temps
Núm. 1685
27|9|2016

Giuseppe Tomasi di Lampedusa escull el nom d'uns avantpassats catalans, els Corbera, emparentats amb el barceloní Romeu Corbera, virrei de València, per batejar el protagonista de la famosa novel·la Il Gattopardo. Ho va fer el 1958 i, més de mig segle més tard, encara ara és un fet generalment desconegut, a casa nostra. Per això tampoc no s'han estudiat els possibles motius de la tria.

A Itàlia és un fet conegudíssim i a casa nostra, un secret. Els nostres editors, traductors, articulistes i una immensa majoria d'assagistes i lectors no han caigut en el detall que el protagonista del Gattopardo, la novel·la italiana més llegida i comentada de la història, exhibeix un cognom català, Corbera.

Molts d'ells fins i tot l'anomenen, incorrectament, Fabrizio Salina —com fa l'editorial Proa en la nota de la contracoberta de la traducció, o bé Miquel Pairolí en el seu estudi monogràfic, del 1996—, quan el seu nom és Fabrizio Corbera, príncep de Salina.

El personatge ho deixa ben clar a l'inici de la narració en comentar que si la revolució garibaldina cristal·litza en una república, haurà de passar de Fabrizio Corbera, príncep de Salina, a senyor Corbera.

A Itàlia ja fa molts anys que els biògrafs i estudiosos de Giuseppe Tomasi di Lampedusa indiquen que l'escriptor batejà el seu personatge amb el nom d'una il·lustre nissaga noble catalana establerta a Sicília al segle XV que va exercir-hi els més alts càrrecs polítics, i de la qual descendeix, per via materna, l'escriptor.

ELS CORBERA

Fa alguns mesos, el seu fill adoptiu, Gioacchino Lanza Tomasi (Roma, 1934), va aprofundir en el fet amb l'elaboració de les genealogies del pare, bo i començant per la branca dels Corbera, nissaga ben familiar per als historiadors sicilians, i el va incloure en la nova edició, augmentada, dels relats de l'autor, I racconti (Le Comete-Feltrinelli, octubre del 2015).

A més, va reportar-hi, en unes detallades notes, la història dels Corbera i la seva relació amb el poble que van fundar l'any 1572, Santa Margarida de Belice, a la província d'Agrigent, atès que en el relat autobiogràfic Ricordi d'infanzia, l'escriptor recorda amb enyorança les llargues estades que feia en el magnífic palau que van construir-hi els descendents dels Corbera i avantpassats materns seus, els Filangeria di Cutò, palau i vila anomenats Donnafugata en la novel·la.

Destruït gairebé del tot per un terratrèmol, l'any 1968, onze anys després de la mort de l'escriptor, és ara conegut com a Palazzo Gattopardo i acull l'ajuntament, el Museu del Gattopardo, la institució Parco Letterario Giuseppe Tomasi di Lampedusa i un teatre, en record del que hi havia al palau i on es representaven les obres de les companyies ambulants, que tant d'impacte van causar en el futur escriptor, de nen.

El nom dels Corbera va desaparèixer de la família a la segona meitat del segle XVII quan els fills d'Elisabet Corbera passaren a dir-se Filangeri, a partir del matrimoni amb Giuseppe Filangeri. L'any 1668 un Filangeri enceta la nova etapa de la baronia. L'última descendent de la branca Corbera, amb el títol de baronessa del Misilindino, Maria Paternò Corbera, com que no va tenir fills va cedir els drets de la baronia als Filangeri Corbera.

Els descendents dels Filangeri seran els avis materns de l'escriptor. Giovanna Filangeri di Cutò (1850-1891), hereva de la baronia de Misilindino, entre més títols, serà l'àvia materna de l'escriptor...

[...]

RAONS DE LA TRIA

Dels nombrosos noms d'il·lustres avantpassats que es trobaven a disposició de Giussepe Tomasi di Lampedusa per batejar el protagonista d'El Gattopardo —personatge basat en el seu besavi, Giulio Fabrizio Tomasi (Palerm, 1813-Florència, 1885), però molt recreat—, l'escriptor en tria un que ni tan sols formava part de l'arbre genealògic d'aquest besavi. Va ser el seu nét, Giulio Tomasi (Palerm, 1868-Ivi, 1934), pare de l'escriptor, qui va unir els Tomasi amb els descendents dels Corbera, gràcies al matrimoni amb Beatrice Mastrogiovanni Tasca Filangeri di Cutò (1870-1946).

Les raons de la tria no han estat mai objecte de reflexió per part dels estudiosos de l'escriptor: ningú no s'ha preguntat per què Tomasi di Lampedusa va escollir el nom de Corbera. El fill, ens diu, no li va fer mai la pregunta i tampoc no se l'han plantejada els estudiosos del Gattopardo.

Una primera resposta versemblant i convincent la podem trobar en l'edició d'I raconti, tant en el relat autobiogràfic com en les anotacions del fill.

HOMENATGE I AGRAÏMENT

L'escriptor pot haver triat aquest nom en un acte d'homenatge i agraïment al fundador del seu paradís infantil. Santa Margarida de Belice, recorda Gioacchino Lanza Tomasi en una nota, representava la felicitat del fill únic i adorat. I encara que el fill adoptiu digui que també ho representava el palau de Palerm, la lectura dels records d'infantesa de l'escriptor confirmen que se sentia molt millor en el palau enjardinat i més obert al camp de Santa Margarida que no pas al clos casal de Palerm, ofegat a la ciutat vella i, per tant, diu Tomasi di Lampedusa, envoltat de misèria i brutícia.

En la tria és clar: la seva casa preferida, diu l'escriptor, és la de Santa Margarida, "una de les més belles cases de camp que he vist mai". Allà va descobrir que li agradava més estar amb les coses — lectura inclosa— que amb les persones. "Així potser es comprendrà fàcilment que la vida a Santa Margarida fos l'ideal per a mi", escriu.

Quan el Gattopardo, Fabrizio Corbera di Salina, arriba a Donnafugata, és fet i fet l'escriptor que parla, bo i pensant en la vila fundada pels Corbera: "Donnafugata ja era a tocar, amb el seu palau, els seus brolladors d'aigua i els records dels seus avantpassats sants, amb la impressió que sempre feia de perennitat de la infantesa"...

L'actual palau Gattopardo de Santa Margarida de Belice, a l'Agrigent, reconstrucció de l'històric palau Filangeri di Cutò, destruït per terratrèmol del 1968, convertit en el palau de Donnafugata al Gattopardo.