biblioteca de viatge

«Tots els turistes nodreixen una il·lusió, de la qual cap dosi d'experiència no els pot guarir mai del tot; s'imaginen que, en el curs dels seus viatges, trobaran temps per fer una pila de lectures. Es veuen, al capdavall d'un dia de visites o de viatge amb automòbil, o mentre són asseguts al tren, girant diligentment les pàgines de totes les obres vastes i serioses que, en les temporades ordinàries, no troben mai temps de llegir. Enceten una excursió de quinze dies per França i s'enduen la Crítica de la raó pura, Aparença i realitat, les obres completes del Dant i La branca daurada. Arriben a casa a temps per descobrir que han llegit una mica menys de mig capítol de La branca daurada i les primeres cinquanta dues ratlles de l'Inferno. Però això no els priva d'endur-se'n altra vegada el mateix nombre de llibres així que tornen a emprendre un viatge.

Una llarga experiència m'ha ensenyat a reduir una mica les dimensions de la meva biblioteca de viatge. Però encara ara sóc massa optimista quant als meus poders de lectura en un viatge. Juntament amb els llibres que sé que es possible llegir, continuo agafant uns quants volums impossibles amb la pietosa esperança que algun dia, qui sap com, seran llegits. He recorregut milers de quilòmetres a través de la superfície d'Europa amb volums gruixuts que han tornat amb els seus secrets inviolats. Però així com en el passat només m'enduia volums gruixuts, i una bona quantitat, de fet, ara només n'agafo un parell, i m'enduc únicament la mena de llibres que sé per experiència que es poden llegir en una cambra d'hotel després d'un dia de veure coses.

Les qualitats essencials d'un bon llibre de viatge són aquestes. Ha de ser una obra de tal mena que hom la pugui obrir sigui on sigui i estar segur de trobar-hi alguna cosa interessant, completa per ella mateixa i susceptible de ser llegida en poca estona. Un llibre que requereixi una atenció contínua i un esforç mental prolongat és inútil en un viatge; perquè el lleure, quan hom viatja, és molt breu i està tenyit per la fatiga física, la distracció del pensament i la incapacitat de fer esforços gaire extensos.

Pocs llibres de viatge són millors que una bona antologia de poesia en la qual cada pàgina conté alguna cosa completa i perfecta per ella mateixa.

[...] Tan adaptables com la poesia a les necessitats del viatger són les col·leccions d'aforismes o màximes. Si són bones —i han de ser-ho de debò, perquè no hi ha res de més trist que un «pensament sublim» enunciat per un autor que no té a dins seu els elements de sublimitat—, les màximes són la millor de les lectures. Només cal un minut per llegir-les i us proporcionen matèria sobre la qual podeu rumiar hores i hores.

[...] El paper bíblia i la fotografia han fet possible la inclusió en una biblioteca portàtil d'allò que segons la meva opinió és el millor de tots els llibres per als viatgers: un volum (qualsevol dels trenta-dos serveix) de la dotzena edició, de format mitjà, de l'Encyclopaedia Britannica. Ocupa molt poc espai (vint-i-un centímetres i mig per setze i mig no és un pes excessiu) i conté vora un miler de pàgines i un nombre gairebé incomptable de fets curiosos i improbables. Pot obrir-se per qualsevol punt, perquè els capítols que la componen són complets per ells mateixos i no massa llargs. Per al viatger, que només disposa de mitges hores breus, és el llibre perfecte, el més perfecte, ja que dono per fet que, essent un viatger nat, és molt probable que sigui també un d'aquests lectors indulgents i errívols als quals l'Encyclopaedia, quan no es consulta amb un objectiu pràctic, ha d'atreure especialment. Jo no passo un dia fora de casa sense portar-ne un volum a sobre. És el llibre dels llibres. Girant-ne els fulls, tafanejant entre el dipòsit de fets d'una varietat fantàstica que l'atzar de l'ordre alfabètic ajunta, m'endinso en el meu vici mental. Un volum desaparellat de l'Encyclopaedia és com la ment d'un foll instruït: ple d'idees correctes, entre les quals no hi ha cap altra relació que el fet que hi hagi una B a totes elles; d'orach, o espinac de les muntanyes, es passa directament a oracles. Que hom no es torni boig, o que, en el procés de llegir l'Encyclopaedia, no esdevingui una mina de coneixements inútils i inconnexos, es deu al fet que oblida. La ment té una immensa capacitat d'oblit. Providencialment; si no fos així, en el caos de records fútils, seria impossible recordar-se de res d'útil o de coherent. En la pràctica, treballem amb generalitzacions extretes del remolí de les realitats. Si ho recordéssim tot perfectament, mai no seríem capaços de generalitzar; perquè només ens vindrien al cap imatges individuals, precises i diferents. Sense ignorància no podríem generalitzar. Donem gràcies a Déu per la nostra capacitat d'oblit.

Quant a l'Encyclopaedia, és enorme. El pensament només recorda allò de què té alguna necessitat. Cinc minuts després d'haver llegit el que diu sobre l'espinac de les muntanyes, l'home ordinari que no és ni botànic ni cuiner ho ha oblidat del tot. Llegida per divertiment, l'Encyclopaedia serveix només per distreure'ns en el mateix moment; no instrueix, no diposita res a la superfície del pensament que pugui romandre-hi. És un simple passatemps i una ocupació momentània de l'esperit. Jo només la utilitzo per divertir-me en els meus viatges; m'avergonyiria incórrer tan capriciosament en una simple curiositat quan sóc a casa, durant les temporades d'afers seriosos.»

Aldous Huxley. «Llibres per al viatge». A: Carretera enllà. Traducció de Rafael Tasis. Adesiara, 2014.