llegir amb un llapis a la mà

LAURA SERRA
El fenomen editorial de l'estiu que s'ha de llegir amb un llapis a mà
Ara
27|6|2026

Una nova categoria editorial ha fet eclosió aquest estiu a les llibreries: els llibres per jugar en català. Les botigues fins i tot han habilitat una taula de novetats per encabir l’allau de publicacions de quaderns d’activitats il·lustrats, que ja s'enfilen a les llistes dels més venuts.

Blackie Books va ser el primer segell que va inventar una versió adulta dels Cuadernos Santillana que tota una generació va patir a l’estiu. "Volíem que el punt de partida fos nostàlgic, però també de superació d'aquell trauma que suposava fer-los, que fossin pensats per aprendre, però divertits. I d'aquí ve l'èxit", explica l’editor de Blackie Books, Jan Martí. El Cuaderno de Blackie Books, que tenia temàtica pop, es va expandir amb versions Golden i Kids, i des de fa cinc anys amb una edició catalana del Quadern: entre totes han venut mig milió d’exemplars.

L’èxit d’aquest format de quaderns culturals ha esperonat el sector editorial a seguir el filó, i aquest estiu n'hi ha una autèntica allau. A més de Blackie, s'hi han afegit Columna, Fanbooks i Rosa dels Vents. "Estem una mica superats per la quantitat d'editorials, majoritàriament grans grups, que han tret productes sospitosament similars al Quadern: mateix títol, mateixa mida, mateixa paginació, estructura i tipografia. Tot i que a vegades és una mica massa flagrant, és un honor que hàgim inspirat a tants altres editors", diu amb sornegueria Martí.

Identitat i llengua

Les sopes de lletres, els sudokus i, en general, els passatemps sempre han estat uns grans aliats estiuencs. Una de les singularitats del fenomen català és que els quaderns il·lustrats agafen una temàtica identitària, exploten l’imaginari català, els famosos nostrats i, per descomptat, la llengua. "És intrínsec a la idiosincràsia catalana –defensa l'editora de Columna, Glòria Gasch–. Ens encanta reivindicar la llengua, i la història també és un tema cabdal. Si comences a fer passatemps, tries dos temes que al públic segur que li agradaran; no ho hem dubtat ni un moment". Columna ha fitxat com a autors el periodista i guionista d’En guàrdia! Josep Maria Bunyol i el creador de contingut en català Marc Solé, per aprofitar la seva comunitat. A Rosa dels Vents ja havien fet quaderns amb La Punta de la Llengua (els creadors del Capficat setmanal de l’ARA) i ara han evolucionat cap a l’humor i la catalanor amb autors com Pol Mallafré (@mockudrames), Xavi Bach (@xavinoriguis) i el mag Jordi Pota, tots populars a les xarxes. "Ja tenim molta cultura de fora per molts canals. Hem de trobar espais per reivindicar la nostra cultura", defensa l'editora de Rosa dels Vents, Anna Bárcena.

Les xarxes socials són el principal canal de màrqueting dels quaderns, per on es mou el boca-orella d’aquestes propostes transgeneracionals, familiars i participatives, que poden atreure "lectors habituals, però també persones que no solen passar per les llibreries, perquè el component lúdic elimina barreres, tothom s'hi atreveix", opina Gasch. Segons l’editora de Rosa dels Vents, "a l’estiu la gent vol lectures menys denses i més dinàmiques, no tan passives" i també que tinguin un component social. "Socialitzar no és incompatible amb llegir –diu Bárcena–. I si jugues amb el català, a més, et sents productiu: jugues amb una finalitat, que és mantenir i millorar la llengua".

Per a Jan Martí, el secret de Blackie és la capacitat divulgativa: "Dediquem tot l'any a pensar les idees, documentar-les i sobretot convertir-les en passatemps, que és la part més complicada i que molt poca gent sap fer. El lector ens agraeix molt que els nostres passatemps no els generin frustració, sinó que gaudeixen fent-los, s'equivoquin o no. Sembla una ximpleria, però a Blackie pensem molt en no frustrar els lectors". "L'auge dels quaderns ve perquè a l'estiu volem una lectura que ens faci pensar una mica, però des de la diversió i la relaxació", diu l'editora d'Ara Llibres, Marta Moreno.

Jocs de taula en versió llibre

Però els llibres per jugar aquest estiu van més enllà del format de quadern. N’hi ha que entronquen amb la moda del true crime. Ara Llibres ha apostat per diferenciar-se dels quaderns traduint al català un gran èxit internacional com el Murdle, de l’enigmista nord-americà del Sunday Times, G.T. Karber: és un llibre de jocs de llengua i lògica en el qual el lector ha de resoldre un assassinat. Aquest any hi han sumat una nova versió més lingüística amb el Bordergrams, que proposa 80 trencaclosques d’espies.

En aquesta línia, Columna acaba de publicar dos volums de Murdoku, un fenomen viral del canadenc Manuel Garand, que és un híbrid entre passatemps i el joc de taula Cluedo: el lector és un detectiu que ha d’identificar l’assassí sobre un tauler que representa les habitacions d’una casa. Fins i tot han organitzat un torneig de Murdoku l’1 de juliol a la Fnac de la Rambla. "És una manera de convertir el llibre en un objecte interactiu. Ara hi ha una obsessió pels enigmes i els reptes mentals, però, de fet, la història editorial està plena de formats híbrids. Recordem el Tria la teva aventura", diu Gasch, que avança que ja preparen els seus jocs originals d’aquest estil en català. "M’agrada la competència, trobo que parla bé de nosaltres", afirma l’editora de Columna.

La febre dels jocs lingüístics digitals com el Wordle va escalar durant la pandèmia. La translació en llibre manté l'esperit lúdic, però alhora la desconnexió digital estiuenca. Per això Ara Llibres manté viva la flama del Paraulògic amb una nova edició mini a càrrec de Jordi Palou i Pau Vidal. Però encara hi ha un tercer format de llibres de joc: la novel·la Proves sense corregir, de Stefano Bartezzaghi (traduïda pel mateix Pau Vidal). L’argument tracta d’un suïcidi misteriós i d’un corrector que sap qui és el culpable i que va deixant errors com a pistes a cada capítol perquè el lector recompongui el crim. Veient la fascinació pels misteris criminals i pels llibres que es llegeixen amb un llapis a la mà, tot fa pensar que la tendència no ha fet més que començar.

a la pissarra

 

El passat mes de març vam incorporar una pissarra al vestíbul de la biblioteca que anem omplint amb tot el que ens passa pel cap. S'admeten suggeriments.

Les pissarres anteriors:

 

un joc excel·lent

«Hi ha poques diversions més agradables que seure als restaurants i cafès o als vagons de tercera dels ferrocarrils observant els veïns i escoltant (sense provar d'intervenir-hi) els retalls de converses que sobrevolen l'espai intermedi. Pel seu aspecte, pel que diuen, podem reconstruir en la imaginació tot el personatge, la seva completa biografia. Partint de l'únic os fòssil, construïm amb fantasia el diplodocus complet. És un joc excel·lent. Però cal jugar-lo amb discreció. Una curiositat massa descarada pot ser mal considerada. S'ha de mirar i escoltar sense tenir l'aire d'adonar-se de res. Si el joc el juguen dues persones, els comentaris s'han de fer sempre en un idioma diferent del que es parla al país on es juga. Però potser la regla més important del joc és la que prohibeix, excepte en els casos més extraordinaris, de fer cap esforç per arribar a conèixer els objectes de la nostra curiositat.

Perquè, malauradament, els objectes de la nostra curiositat, una vegada n'hem fet la coneixença, no solen ser, gairebé mai, gens meritoris de cap interès ulterior. És possible, a la distància, de sentir la curiositat més viva per algú amb qui coincidiu habitualment al tren que ve de Surbiton. El seu cap calb és tan lluent; té uns bigotis encerats tan còmics; es posa tan vermell quan parla dels socialistes als seus amics; riu amb una satisfacció sorollosa tan desagradable quan algú explica una història verda; sua tan profusament quan té calor; s'expressa amb tant de discerniment sobre les roses; i la seva germana viu a Birmingham; el seu fill acaba de guanyar un premi de matemàtiques a l'escola. A llarga distància, tot això és fascinador; estimula la imaginació. L'homenet ens agrada; és meravellós, encisador, una veritable porció de vida. Però feu-ne la coneixença! D'ençà d'aquell dia fareu tot el que podreu per viatjar en un altre compartiment.

Que deliciosa, que estranya i que fantàstica és la gent a la distància.»

Aldous Huxley. «El punt de vista del viatger». A: Carretera enllà. Traducció de Rafael Tasis. Adesiara, 2014.

biblioteca de viatge

«Tots els turistes nodreixen una il·lusió, de la qual cap dosi d'experiència no els pot guarir mai del tot; s'imaginen que, en el curs dels seus viatges, trobaran temps per fer una pila de lectures. Es veuen, al capdavall d'un dia de visites o de viatge amb automòbil, o mentre són asseguts al tren, girant diligentment les pàgines de totes les obres vastes i serioses que, en les temporades ordinàries, no troben mai temps de llegir. Enceten una excursió de quinze dies per França i s'enduen la Crítica de la raó pura, Aparença i realitat, les obres completes del Dant i La branca daurada. Arriben a casa a temps per descobrir que han llegit una mica menys de mig capítol de La branca daurada i les primeres cinquanta dues ratlles de l'Inferno. Però això no els priva d'endur-se'n altra vegada el mateix nombre de llibres així que tornen a emprendre un viatge.

Una llarga experiència m'ha ensenyat a reduir una mica les dimensions de la meva biblioteca de viatge. Però encara ara sóc massa optimista quant als meus poders de lectura en un viatge. Juntament amb els llibres que sé que es possible llegir, continuo agafant uns quants volums impossibles amb la pietosa esperança que algun dia, qui sap com, seran llegits. He recorregut milers de quilòmetres a través de la superfície d'Europa amb volums gruixuts que han tornat amb els seus secrets inviolats. Però així com en el passat només m'enduia volums gruixuts, i una bona quantitat, de fet, ara només n'agafo un parell, i m'enduc únicament la mena de llibres que sé per experiència que es poden llegir en una cambra d'hotel després d'un dia de veure coses.

Les qualitats essencials d'un bon llibre de viatge són aquestes. Ha de ser una obra de tal mena que hom la pugui obrir sigui on sigui i estar segur de trobar-hi alguna cosa interessant, completa per ella mateixa i susceptible de ser llegida en poca estona. Un llibre que requereixi una atenció contínua i un esforç mental prolongat és inútil en un viatge; perquè el lleure, quan hom viatja, és molt breu i està tenyit per la fatiga física, la distracció del pensament i la incapacitat de fer esforços gaire extensos.

Pocs llibres de viatge són millors que una bona antologia de poesia en la qual cada pàgina conté alguna cosa completa i perfecta per ella mateixa.

[...] Tan adaptables com la poesia a les necessitats del viatger són les col·leccions d'aforismes o màximes. Si són bones —i han de ser-ho de debò, perquè no hi ha res de més trist que un «pensament sublim» enunciat per un autor que no té a dins seu els elements de sublimitat—, les màximes són la millor de les lectures. Només cal un minut per llegir-les i us proporcionen matèria sobre la qual podeu rumiar hores i hores.

[...] El paper bíblia i la fotografia han fet possible la inclusió en una biblioteca portàtil d'allò que segons la meva opinió és el millor de tots els llibres per als viatgers: un volum (qualsevol dels trenta-dos serveix) de la dotzena edició, de format mitjà, de l'Encyclopaedia Britannica. Ocupa molt poc espai (vint-i-un centímetres i mig per setze i mig no és un pes excessiu) i conté vora un miler de pàgines i un nombre gairebé incomptable de fets curiosos i improbables. Pot obrir-se per qualsevol punt, perquè els capítols que la componen són complets per ells mateixos i no massa llargs. Per al viatger, que només disposa de mitges hores breus, és el llibre perfecte, el més perfecte, ja que dono per fet que, essent un viatger nat, és molt probable que sigui també un d'aquests lectors indulgents i errívols als quals l'Encyclopaedia, quan no es consulta amb un objectiu pràctic, ha d'atreure especialment. Jo no passo un dia fora de casa sense portar-ne un volum a sobre. És el llibre dels llibres. Girant-ne els fulls, tafanejant entre el dipòsit de fets d'una varietat fantàstica que l'atzar de l'ordre alfabètic ajunta, m'endinso en el meu vici mental. Un volum desaparellat de l'Encyclopaedia és com la ment d'un foll instruït: ple d'idees correctes, entre les quals no hi ha cap altra relació que el fet que hi hagi una B a totes elles; d'orach, o espinac de les muntanyes, es passa directament a oracles. Que hom no es torni boig, o que, en el procés de llegir l'Encyclopaedia, no esdevingui una mina de coneixements inútils i inconnexos, es deu al fet que oblida. La ment té una immensa capacitat d'oblit. Providencialment; si no fos així, en el caos de records fútils, seria impossible recordar-se de res d'útil o de coherent. En la pràctica, treballem amb generalitzacions extretes del remolí de les realitats. Si ho recordéssim tot perfectament, mai no seríem capaços de generalitzar; perquè només ens vindrien al cap imatges individuals, precises i diferents. Sense ignorància no podríem generalitzar. Donem gràcies a Déu per la nostra capacitat d'oblit.

Quant a l'Encyclopaedia, és enorme. El pensament només recorda allò de què té alguna necessitat. Cinc minuts després d'haver llegit el que diu sobre l'espinac de les muntanyes, l'home ordinari que no és ni botànic ni cuiner ho ha oblidat del tot. Llegida per divertiment, l'Encyclopaedia serveix només per distreure'ns en el mateix moment; no instrueix, no diposita res a la superfície del pensament que pugui romandre-hi. És un simple passatemps i una ocupació momentània de l'esperit. Jo només la utilitzo per divertir-me en els meus viatges; m'avergonyiria incórrer tan capriciosament en una simple curiositat quan sóc a casa, durant les temporades d'afers seriosos.»

Aldous Huxley. «Llibres per al viatge». A: Carretera enllà. Traducció de Rafael Tasis. Adesiara, 2014.

busca les diferències

Gustav Adolph Henning. Lesendes Mädchen, 1828.

[Font: Lluís Agustí @LluisAgusti]

sopa de lletres

Les Paraules és un conte amagat entre milers de lletres. Per llegir-lo hauràs de trobar les seves paraules. Pots trobar-les en castellà, català, anglès, francès, alemany o italià ja que a cada exemplar hi ha les sis versions. És un joc? És un conte? Sí, les paraules és tot això i molt més!

Cuscusian*s

un, dos, tres, responda otra ves

Aviam, tema: grans incendis forestals de la literatura catalana, per exemple, L'incendi dels Pirineus a L'Atlàntida de Verdaguer. Un, dos, tres, responda otra ves...

· L'incendi dels Pirineus a L'Atlàntida de Verdaguer
· L'incendi a la 4a part de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès
· Entre flames, de Joaquim Ruyra (el foc de les Gavarres de 1928)
· L'incendi del penúltim capítol de L'hereu de Prudenci Bertrana
· El gran incendi de l'Empordà del 2012 a Dies de frontera de Vicenç Pagès Jordà

on és això?

No, no, no i requeteno. No és pas el Temple romà. És la Biblioteca Joan Triadú vista per l'Ignasi Costa Riera.

Visions vigatanes 2.0. A l'Espai Romeu fins al 31 de gener.

fora de lloc

Max. Trampantojo. El País. 31|4|2017.

passatemps

Mots encreuats inclosos en la carta del 6|7|1926.

En el verano de 1926, Nabokov adjuntó a muchas de las cartas que escribía a diario a su mujer, enferma y en un sanatorio, acertijos lingüísticos elaborados por él mismo con gran diligencia, destinados no tanto a confundir como a suscitar una sonrisa. Los acertijos son variados, ingeniosos, ligeros, alegres y un tanto divertidos. Con muy pocas excepciones, parece que Véra Nabokov los resolvió todos en sus cartas de respuesta.

Sin embargo, lo que en 1926 planteó pocos problemas para la mujer de Nabokov, quien probablemente no disponía de material de consulta, resultó ser todo un reto para sus editores, con acceso a Internet, un siglo más tarde. Hubo que unir el esfuerzo de tres mentes para resolver estos acertijos, con algunas soluciones discutibles. Es ocioso, por supuesto, tratar de igualar en ingenio al logopoeta Nabokov, quien, por cierto, contribuyó con toda suerte de juegos de palabras en los periódicos de emigrados a mediados de la década de 1920, algunos de cosecha propia...

Gennady Barabtarlo. «Apéndice I. Acertijos». A: Vladimir Nabokov. Cartas a Véra. Edició de Olga Vorónina i Brian Boyd. Traducció de Marta Rebón i Marta Alcaraz. RBA, 2015. P. 543.

Laberint 'El crani de la cabra'. Carta del 4|7|1926.

cartes a véra

quatre ratlles

coses que no es poden fer amb els llibres electrònics

La Nina Katchadourian, una artista conceptual nascuda el 1968 a Stanford, Califòrnia, fa uns 22 anys que crea textos a base de combinar lloms de llibres fins a aconseguir frases amb sentit que després fotografia. El projecte es diu Sorted Books i el 2013, amb motiu del vintè aniversari de la sèrie, l'editorial Chronicle Books en va publicar un llibre que es pot comprar aquí, per exemple.

La idea ha anat fent forat a la xarxa:

#sortedbooks, #stapelgedicht, #bookspinepoetry, National Library Week Book Spine, #PoesíaDeLomos, #spinepoetry, #LibriParlanti...
...

I, de fa cosa d'un parell de mesos (des de finals de juliol, crec), la Biblioteca Carles Rahola de Girona també ha pujat al carro amb la creació del hashtag #robaunpoema, sota el qual podeu penjar, cada dimecres, les vostres composicions. Cal pas que rimin.

Biblioteca de Caldes de Malavella.

playjudgey

Una forma de descubrir el buen ojo que tenemos a la hora de juzgar diseños en las cubiertas de libros es jugar a Playjudgey. Consiste en una aplicación que va mostrando diferentes cubiertas de libros para que les demos una puntuación basada en estrellas. Una vez que hayamos puesto la nota, la página la comparará con la nota que esa misma cubierta ha obtenido en Goodreads, una de las mayores comunidades de lectores del mundo.

Después de puntuar diez libros la aplicación nos indicará nuestra puntería general para juzgar la calidad de las cubiertas de los libros... 

Alejandro Gamero. Playjudgey: juega a juzgar un libro por su cubierta. La piedra de Sísifo. 

_________________

P.S.: No me n'he pogut estar, ludòpata com sóc. Computer says: Absolutely nothing impresses you.  If Michelangelo himself painted these covers you'd still say 'meh.' Thumbs down. 

I jo, a mode de resposta, m'he limitat a alçar el dit cor (el del mig, el més llarg de la mà), en un gest conegut tècnicament com a digitus impudicus, que traduït al català vulgar vindria a dir fes-te fotre.

passatemps

En el principi fou una aplicació web, ideada per Daniel Temkin i Rony Maltz. Una sopa de lletres immensa feta a base de totes les paraules que va escriure Borges. Però aquest proper cap de setmana, i en el marc del Dumbo Arts Festival, projectaran una graella gegant en el pont de Manhattan, NY, Amèrica, on tothom que vulgui hi podrà participar via ordinador o telèfon mòbil. Una mena d'encerclada col·lectiva, vaja. Borges Library, es titula la cosa.

[Font: Flavorwire. The Borges Library, Now in Wordsearch Form]

alcen la bandera en senyal de llibertat

[Font: Leyendo se entiende la gente]

_______________________

P.S.: L'apunt s'hauria d'haver titulat Bibliotaxi, suposo, però, al mateix fer, volia homenatjar en Tísner, una seva cèlebre (i ara ja anacrònica) definició de mots encreuats. 

La solució.