claus i lucas

La compra del paper, del quadern i dels llapis

A casa de l'Àvia, no hi ha paper, ni llapis. Anem a buscar-ne a la botiga anomenada: Llibreria-Papereria. Triem un paquet de paper quadriculat, dos llapis i un gran quadern gruixut. Ho posem tot damunt del taulell davant l'home gros que hi ha al darrere. Li diem:

—Ens fan falta aquests objectes, però no tenim diners.

El llibreter diu:

—Com? Però...s'ha de pagar.

Repetim:

—No tenim diners, però tenim una absoluta necessitat d'aquests objectes.

El llibreter diu:

—L'escola és tancada. Ningú no necessita quaderns ni llapis.

Diem:

—Estudiem a casa nostra. Tots sols, nosaltres mateixos.

—Demaneu diners als vostres pares.

—El nostre Pare és al front i la nostra Mare s'ha quedat a la Ciutat Gran. Vivim a casa de la nostra Àvia, ella tampoc no té diners.

El llibreter diu:

—Sense diners, no es pot comprar res.

Ja no diem res, ens mirem. Ell també ens mira. Té el front amarat de suor. Al cap d'una estona, crida: 

—No em mireu així! Fora d'aquí!
Diem:
—Estem disposats a realitzar algunes feines a canvi d'aquests objectes. Regar el seu jardí, per exemple, arrencar les males herbes, portar paquets...
Crida encara més:
—No tinc jardí! No us necessito! I, en primer lloc, no podeu parlar normalment?
—Parlem normalment.
—A la vostra edat, dir «disposats a realitzar», això és normal?
—Parlem correctament.
—Massa correctament, sí, no m'agrada gens la vostra manera de parlar! La vostra manera de mirar tampoc! Fora d'aquí!
Preguntem:
—Teniu gallines, senyor?
Es tusta el rostre blanc amb un mocador blanc. Sense cridar, pregunta:
—Gallines? Per què gallines?
—Perquè si no en posseïu, podem disposar de certa quantitat d'ous i portar-los a canvi d'aquests objectes que ens són indispensables.
El llibreter ens mira, no diu res.
Diem:
—El preu dels ous puja cada dia. Contràriament, el preu del paper i dels llapis...
Llança el nostre paper, els nostres llapis, el nostre quadern cap a la porta i crida:
—Fora! No necessito els vostres ous! Agafeu això i no torneu mai més!
Recollim els objectes acuradament i diem:
—Però per força haurem de tornar quan ja no tinguem paper o quan els nostres llapis s'hagin gastat.

Agota Kristof. Claus i Lucas. Traducció de Sergi Pàmies. Amsterdam, 2019.