skip to main |
skip to sidebar
El lector fa la cosa.
«També m'agradaria saber entendre què hi ha rere algunes paraules. Poder entendre no allò que llegim ni el que hi ha escrit, sinó allò que diuen. És en moments com ara quan t'adones que llegir és inventar, quan et trobes davant del paper, de la pantalla, i aquelles poques lletres diuen un desert on es pot plantar la casa que es vulgui. I què pots respondre? Tu ets d'aquells a qui agrada plantar torres de cristall fi sota la sorra, o castells de negra llum invisible.»
Víctor Sunyol. Amb Nausica. Labreu, 2019. P. 139.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada