torn de nit

«De dilluns a divendres treballa a la sala de lectura durant les hores del vespre. És una feina que els bibliotecaris habituals, gairebé sempre dones, prefereixen no fer perquè, a la nit, el campus, que es troba muntanya amunt, és massa fosc i inhòspit. Fins i tot ell s'estremeix quan obre la porta del darrere i enfila el passadís fosc com l'atzabeja sins als interruptors centrals. Seria massa fàcil per a qualsevol malfactor amagar-se entre les prestatgeries quan el personal surt a les cinc, espoliar les oficines buides i esperar a les fosques per sortir-li al pas, a ell, l'ajudant nocturn, i treure-li les claus.

Pocs estudiants s'aprofiten de l'horari nocturn; n'hi ha que ni tan sols ho saben. Té molt poca feina. Són deu xílings per nit que es guanya molt fàcilment.

De vegades s'imagina una noia bonica amb un vestit blanc que entra a la sala de lectura i s'entreté després de l'hora de tancar; s'imagina ensenyant-li els misteris del taller d'enquadernació i de la sala de catalogació i després sortint amb ella a la nit plena d'estels. No passa mai.»

J.M. Coetzee.  Joventut: escenes de la vida a províncies II. Traducció de Dolors Udina. Edicions 62, 2002. P. 7.