triar a cegues

MÀRIUS SERRA
Llibres embalats
La Vanguardia
2|7|2019

A la Feltrinelli d’un aeroport italià topo amb un expositor ple de llibres embolicats amb paper d’embalar beix i lligats amb cordills vermells, blancs o blaus. N’hi ha una cinquantena, sota un rètol que diu “Libri al buio. Accetti il rischio?” (llibres a les fosques; acceptes el risc?). La idea és comprar un llibre sense veure’n la coberta ni saber-ne el títol ni l’autor. Hi ha, això sí, tres paraules clau escrites a l’esquerra del cordill (“Doloroso, Íntimo, Fragile” o “Storico, Grandioso, Poetico”) i, una mica més avall, unes consideracions més llargues. Tot escrit en majúscules, en aquella tipografia gestual que imita la cal·ligrafia. La primera reacció és de curiositat. En remeno algun fins que topo amb frases presumptament manuscrites que podria signar Paulo Coelho. La veritat és que em fa l’efecte d’artesania industrial, un oxímoron que em frena de comprar-ne cap. En reprodueixo la foto a les xarxes i recullo opinions diverses. Des de la gent que ho troba molt estimulant fins a la que s’indigna perquè ho considera una presa de pèl per col·locar saldos. Sovintegen els dubtosos. Hi ha lectors que ho admetrien només d’un llibreter seu de confiança, d’altres diuen que en principi tot el que generi interès per un llibre els sembla bé i encara d’altres que admeten que és imaginatiu, però no pagarien ni cinc a cegues.

A banda de les reaccions opinatives, també m’arriben missatges informatius. M’assabento que és una pràctica força habitual a les biblioteques, en una espècie d’amic invisible amb llibre ocult, i també que aitals espècimens de llibres embolicats han estat albirats en llibreries de Lisboa, Moscou o Chicago. Una prova que criden l’atenció és que els fotografien. La majoria d’informadors il·lustren els seus missatges amb una foto que guardaven al mòbil. Així és com m’assabento que algunes llibreries catalanes també ho practiquen. En diuen “el llibre amagat” i l’amaguen dins d’una funda opaca de cartó amb un llistat imprès de motius per llegir aquell llibre, entre els quals el llibreter n’ha marcat un parell o tres: “Per si ets de llàgrima fàcil”, “Per petar-se de riure”, “Per viure una vida feminista”, “Per si busques marro”... Què voleu que us digui? Prefereixo les llibreries que, per singularitzar algun llibre desconegut, hi adhereixen targetons manuscrits que contenen els motius pels quals un lector anònim ha quedat seduït per aquell llibre. En darrer terme, abans de comprar-lo, m’agrada mirar-ne coberta i contracoberta, valorar-ne l’eufonia del títol i la biografia de l’autor, llegir-ne la primera frase, potser alguna del mig, fins i tot l’última. Abans de comprar un llibre m’agrada toquejar-lo i fullejar-lo tanta estona com calgui. Allà a la Feltrinelli, doncs, vaig trobar a faltar tenir accés a la matèria que realment m’interessa dels llibres, que sempre és el text. No debades la saviesa popular ha encunyat una dita inequívoca: “Fullegeu, fullegeu, que el món s’acaba”.

__________
P.S.: Aquí en trobareu més exemples.