la lectura com a pregària

PÒRTIC

NO PODIA DORMIR. Aleshores rellegia Nietzsche, Beckett i Wittgenstein. O també, a l'atzar, alguns Apunts de Canetti, Les flors del mal de Baudelaire i les Elegies de Rilke, de vegades Freud i els relats de Kafka; sentia música de cambra de Mozart, Un rèquiem alemany de Brahms, la Novena simfonia i La cançó de la terra de Mahler, la Nit transfigurada de Schönberg, la Lulú-Suite d'Alban Berg o Epitaph, Starless i Exiles de King Crimson. Agafava un dels meus quaderns de color violeta i escrivia, sempre amb ploma.

Era la meva pregària.

[...]

2

Escriure és resar. I llegir és una pregària.

3

M'agrada llegir apassionadament i que la meva lectura no quedi capturada per una pedagogia, per unes regles, per unes normes morals, polítiques, jurídiques o religioses. M'agrada llegir infidelment, caminar del text al quadern, de l'ortodòxia a l'heterodòxia, de la repetició a la interpretació, del significat al sentit.. Per mi, llegir és un ofici i un ritual.

4

La literatura és una forma de vida, perquè la vida, com la literatura, és dissonant, ambigua i ambivalent. En la literatura no hi ha idees clares i distintes, no hi ha principis que ens diguin com i de quina manera cal llegir ni quina és la forma correcta de lectura. En la literatura, com en la vida, tampoc no hi ha senyals inequívocs que ens en mostrin la interpretació correcta.

Joan-Carles Mèlich. La lectura com a pregària. Fragments filosòfics I. Fragmenta, 2015.