the future library

IGNACIO OROVIO
Una capella de llibres del segle XXII
La Vanguardia
16|2|2020

Karl Ove Knausgård lliurarà, a final de maig, el seu últim llibre. L’últim que ha escrit i l’últim que publicarà: això passarà d’aquí a (gairebé) un segle, el... 2114. No és cap broma.

El gran autor noruec està ultimant una obra que no anirà a cap editorial, sinó que ingressarà a The Future Library, la col·lecció que ara per ara només té cinc manuscrits i que ocupa una preciosa gruta de fusta a la nova biblioteca pública d’Oslo, d’inauguració imminent.

El nou llibre de Knausgård és el sisè d’un projecte únic al món. Una col·lecció que, a raó d’un per any, serà de cent manuscrits l’any 2114; és una idea de l’artista escocesa Katie Paterson i guarda ara per ara manuscrits de cinc autors de renom internacional: la canadenca Margaret Atwood, el britànic David Mitchell, l’islandès Sjón, la sud-coreana Han Kang i la francoturca Elif Shafak. No se’n publicarà cap abans del 2114.

Serà llavors quan es compleixi un segle des del primer lliurament –de Margaret Atwood–, i serà llavors quan The Future Library publicarà aquestes cent obres.

Ningú no les podrà llegir abans. Ja no serem aquí, i aquesta, la finitud humana, la noció del pas del temps i la nostra petitesa en comparació amb el rellotge geològic, són al manual de treball de Paterson.

The Future Library és un projecte d’Eichman (el sistema públic de biblioteques d’Oslo), la constructora Bjørvika Utvikling i l’artista escocesa, a qui fa vuit anys la van seleccionar perquè ideés alguna acció i va presentar The Future Library.

Es finança amb recursos públics, patrocinis privats i, a través del seu web, amb donacions particulars. Anne Beate Hovind, directora de projectes de Bjørvika Utvikling i integrant del comitè de selecció dels autors, explica per correu electrònic que “són seleccionats per les seves contribucions rellevants a la literatura i la poesia i per la capacitat de la seva feina per capturar la imaginació d’aquesta generació i de les futures, i els paguem pel seu manuscrit, naturalment. Dues paraules clau en el procés de selecció són “imaginació i temps”, però la mida del llibre és “és una decisió que correspon només a l’autor ”.

La gruta, construïda amb fusta de boscos noruecs, es va incrustar al cinquè pis de la nova biblioteca, on se’n conserva una còpia. Una altra és a l’arxiu de la ciutat. El nou equipament obrirà el 28 de març, i The Future Library el 23 de maig, dia del lliurament del manuscrit de Knausgård. A partir d’aleshores es podrà entrar a la deliciosa capella, un lloc silenciós de tot just 17 metres quadrats, amb cent forats per a aquests llibres del futur.

No són només llibres, art i temps, també és ecologia. Dels cent manuscrits se n’imprimiran quatre mil exemplars, en una pasta de paper que ja està creixent al bosc de Nordmarka, al nord d’Oslo.

Al maig del 2014, i com a part del projecte, Paterson va plantar mil avets noruecs (les arrels van ser tractades amb cera per evitar el corc devastador) que no es podran talar fins a un segle més tard, i serà per fabricar la pasta de paper en què s’imprimiran aquests cent llibres. En paper.

“No sabem com evolucionaran els formats digitals, així doncs, els manuscrits s’han de lliurar en paper, i s’imprimiran en paper”, explica el director de les biblioteques d’Oslo, Knut Skansen. “El projecte és fascinant i tenim moltes peticions d’escriptors perquè els seleccionem. Però això depèn del comitè”.

A la mateixa biblioteca d’Oslo també hi haurà els 6.000 llibres de l’erudit medieval Karl Eichman, creador de la primera biblioteca de la ciutat, i que dona nom al sistema públic. Entre aquests volums, la primera bíblia publicada en noruec, cap a l’any 1250.

El nou i imponent edifici, a primera línia davant del mar (on tantes ciutats construirien un hotel), tindrà al voltant d’1,5 mi lions de llibres. “Cada any hi entraran uns 90.000 nous i en sortirà un nombre semblant, via bookcrossing o donant-los a d’altres institucions”, explica Skansen, en un recorregut amb els periodistes pel recinte.

L’equipament ha integrat un sistema d’ascensors interns per a llibres perquè, fins ara, els treballadors feien servir un total de 40 hores al dia pujant i baixant els volums per les escales.