Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris accions artístiques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris accions artístiques. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de febrer del 2020

the future library


IGNACIO OROVIO
Una capella de llibres del segle XXII
La Vanguardia

16|2|2020

Karl Ove Knausgård lliurarà, a final de maig, el seu últim llibre. L’últim que ha escrit i l’últim que publicarà: això passarà d’aquí a (gairebé) un segle, el... 2114. No és cap broma.
El gran autor noruec està ultimant una obra que no anirà a cap editorial, sinó que ingressarà a The Future Library, la col·lecció que ara per ara només té cinc manuscrits i que ocupa una preciosa gruta de fusta a la nova biblioteca pública d’Oslo, d’inauguració imminent.
El nou llibre de Knausgård és el sisè d’un projecte únic al món. Una col·lecció que, a raó d’un per any, serà de cent manuscrits l’any 2114; és una idea de l’artista escocesa Katie Paterson i guarda ara per ara manuscrits de cinc autors de renom internacional: la canadenca Margaret Atwood, el britànic David Mitchell, l’islandès Sjón, la sud-coreana Han Kang i la francoturca Elif Shafak. No se’n publicarà cap abans del 2114.
Serà llavors quan es compleixi un segle des del primer lliurament –de Margaret Atwood–, i serà llavors quan The Future Library publicarà aquestes cent obres.
Ningú no les podrà llegir abans. Ja no serem aquí, i aquesta, la finitud humana, la noció del pas del temps i la nostra petitesa en comparació amb el rellotge geològic, són al manual de treball de Paterson.
The Future Library és un projecte d’Eichman (el sistema públic de biblioteques d’Oslo), la constructora Bjørvika Utvikling i l’artista escocesa, a qui fa vuit anys la van seleccionar perquè ideés alguna acció i va presentar The Future Library.
Es finança amb recursos públics, patrocinis privats i, a través del seu web, amb donacions particulars. Anne Beate Hovind, directora de projectes de Bjørvika Utvikling i integrant del comitè de selecció dels autors, explica per correu electrònic que “són seleccionats per les seves contribucions rellevants a la literatura i la poesia i per la capacitat de la seva feina per capturar la imaginació d’aquesta generació i de les futures, i els paguem pel seu manuscrit, naturalment. Dues paraules clau en el procés de selecció són “imaginació i temps”, però la mida del llibre és “és una decisió que correspon només a l’autor ”.
La gruta, construïda amb fusta de boscos noruecs, es va incrustar al cinquè pis de la nova biblioteca, on se’n conserva una còpia. Una altra és a l’arxiu de la ciutat. El nou equipament obrirà el 28 de març, i The Future Library el 23 de maig, dia del lliurament del manuscrit de Knausgård. A partir d’aleshores es podrà entrar a la deliciosa capella, un lloc silenciós de tot just 17 metres quadrats, amb cent forats per a aquests llibres del futur.
No són només llibres, art i temps, també és ecologia. Dels cent manuscrits se n’imprimiran quatre mil exemplars, en una pasta de paper que ja està creixent al bosc de Nordmarka, al nord d’Oslo.
Al maig del 2014, i com a part del projecte, Paterson va plantar mil avets noruecs (les arrels van ser tractades amb cera per evitar el corc devastador) que no es podran talar fins a un segle més tard, i serà per fabricar la pasta de paper en què s’imprimiran aquests cent llibres. En paper.
“No sabem com evolucionaran els formats digitals, així doncs, els manuscrits s’han de lliurar en paper, i s’imprimiran en paper”, explica el director de les biblioteques d’Oslo, Knut Skansen. “El projecte és fascinant i tenim moltes peticions d’escriptors perquè els seleccionem. Però això depèn del comitè”.
A la mateixa biblioteca d’Oslo també hi haurà els 6.000 llibres de l’erudit medieval Karl Eichman, creador de la primera biblioteca de la ciutat, i que dona nom al sistema públic. Entre aquests volums, la primera bíblia publicada en noruec, cap a l’any 1250.
El nou i imponent edifici, a primera línia davant del mar (on tantes ciutats construirien un hotel), tindrà al voltant d’1,5 mi lions de llibres. “Cada any hi entraran uns 90.000 nous i en sortirà un nombre semblant, via bookcrossing o donant-los a d’altres institucions”, explica Skansen, en un recorregut amb els periodistes pel recinte.
L’equipament ha integrat un sistema d’ascensors interns per a llibres perquè, fins ara, els treballadors feien servir un total de 40 hores al dia pujant i baixant els volums per les escales.

dimarts, 28 de febrer del 2017

dijous, 15 de desembre del 2016

fulles mortes



Elena Zaharova, una dissenyadora russa que viu a Nova York, explica a la seva web que la Trumpada, el resultat de les eleccions presidencials dels Estats Units, vull dir, la va deixar mig estabornida (l'estabornida és meu, ella es declara emocionalment exhausta, de fet) i que, per esbandir-se les cabòries, se li va acudir d'anar a arreplegar fullaraca, endur-se-la cap a casa i omplir-la amb fragments de poemes d'altri (Brodsky, Bukowski, Neruda...). Cadascuna per on l'enfila. Ara n'acaba d'alliberar, per a sorpresa dels transeünts, suposo, 86 fulles poètiques d'aquestes en cinc parcs de la ciutat (Manhattan, Washington Square, Union Square, Madison Square, Bryant Park, i Tompkins Square). Es pot anar seguint el fil de la seva iniciativa a les xarxes, tibant del hashtag  #leavespoetry. Tot distreu.


dijous, 12 de maig del 2016

trama i textura



La artista israelí Gali Cnaani, inspirada por texturas y diseños textiles, ha creado una serie de originales patrones que son el resultado de reordenar la extensa colección de libros que tiene en las estanterías de su casa.
La serie de fotos se titula Pattern Book, y examina el parecido visual entre el mundo de la literatura y el arte de tejer.
Hablando sobre el proyecto, la artista afirmaba: “Durante tres meses nadie podía leer un libro en casa. Generalmente trabajaba de noche. Comencé ordenando los libros en las estanterías según el tamaño, la altura, el ancho y el color.”
“El mundo de la literatura y el arte de tejer tienen varios puntos convergentes: al igual que leer un libro, tejer en telar es un acto íntimo, que se realiza en silencio y a solas; las dos acciones, tejer y leer, se realizan a lo largo de un espacio de tiempo continuo, con saltos de interrupción de esa continuidad;” añade Cnaani.
Y continúa: “Además también existe una gran semejanza visual entre los dos mundos – los hilos de la densa urdimbre en el telar parecen las páginas de un libro grueso.”

Estanterías repletas de libros se convierten en obras de arte. Almudena Montero. BookTasting. 4|2|2016. 




-----> Vegeu també.
·A Pretty, Impractical Way To Organize Your Bookshelf.  The Huffington Post. 10|9|2015.
·An Interview with Gali Cnaani. Design Museum Holon. Magazine. 22|3|2012.



dissabte, 30 d’abril del 2016

escamots literaris al metro de Madrid




En el marco de la Noche de los Libros y auspiciado por la Comunidad de Madrid, BookTasting organiza en los vagones del Metro un modo original de compartir el placer de la lectura: una serie de Catas de Libros en el Metro de Madrid.
Durante la actividad, pequeños grupos de ‘catadores de libros’ entrarán a un vagón del Metro, se sentarán o quedarán parados entre los demás pasajeros. Cada uno sacará un libro, e-book o móvil. Apenas se cierren las puertas del vagón, uno de los ‘catadores de libros’ leerá en voz alta un texto literario muy corto, divertido y sorprendente. Apenas termine, otro catador comenzará a leer en voz alta otro texto y luego lo hará un tercero. Los catadores saldrán de ese vagón y se subirán a otros repitiendo la pequeña Cata de Libros. Se organizarán varias catas simultáneas en las líneas 1 y 5 del Metro.
Con esta propuesta, BookTasting pretende crear una experiencia que permita compartir el placer de la lectura en uno de los espacios más públicos de la ciudad; convirtiendo el viaje en Metro en un momento mágico en el que los viajeros puedan sumergirse en los sonidos de deliciosas palabras y evocar las imágenes de fascinantes historias.
Estas Catas son sólo una pequeña muestra de las que regularmente organiza BookTasting en espacios singulares de Madrid y Barcelona.

Cata de Libros en el Metro de Madrid. Eitan Felner. BookTasting. 20|4|2016.





dijous, 26 de novembre del 2015

plantar un llibre


Medio ambiente y lectura: El libro que se planta
La impresión de libros provoca un gran impacto ambiental por eso ahora, la editorial Pequeño Editor quiere compensar estos daños con una acción creativa
CAROLINA MARTINEZ. LA VANGUARDIA. 9|6|2015.

La impresión de libros provoca un gran impacto ambiental por eso ahora, la editorial Pequeño Editor quiere compensar estos daños con una acción creativa. Para ello en colaboración con la agencia FCB Buenos Aires creó "Tree Book Tree", que es un programa dedicado a producir libros hechos a mano con papeles libres de ácido, semillas y tinta ecológica.
Cuando el libro ha sido leído, puede ser plantado para que, de las semillas, crezca un árbol nuevo, con ello se ha lanzado una campaña de concientización para niños, bautizada con el nombre de “Un libro que se planta". 
Esta original campaña fue lanzada bajo el mensaje “los libros y los niños pueden crecer juntos”. Además, este proyecto, lo que pretende es enseñar a los niños, de entre 8 y 12 años, de dónde vienen los libros, algo muy necesario en una época en la que parece que todo viene de Internet o de la tecnología.
El primer libro  tiene el título “Mi papá estuvo en la selva”, que es una novela escrita con la que se pretende inculcar a los jóvenes el respeto por la naturaleza, así como la necesidad de cuidar nuestro planeta.
Es una reedición de un libro para niños de la escritora Anne Decis y el ilustrador Gusti que se había publicado hace ya años con cierto éxito. Ahora en esta nueva edición, tal y como se puede ver en el video que promociona este texto, los materiales son biodegradables y pueden volver a la naturaleza de una forma sencilla, de donde salieron para convertirse en libro.
El libro una vez terminado se puede plantear y de él comienza a germinar una planta, que con el paso del tiempo será un gran árbol de donde saldrán otros muchos libros. Todo lo que leemos forma parte de nuestra biblioteca mental y de lo que somos como personas. Por eso la lectura arraiga en nosotros y nos transforma: nos hace crecer y cambiar. El libro árbol es un libro que se planta y que forma parte de una acción que ha diseñado pequeño editor para animar a la lectura y al cuidado del medio ambiente. 
Este libro no se comercializa, sin embargo la editorial organizará eventos con presentaciones con pocos ejemplares y serán obsequiados mediante peticiones concretas al correo ibroarbol@pequenoeditor.com. La información completa sobre este libro se puede leer aquí.





dijous, 15 d’octubre del 2015

swab stairs


Lykke Groven, "The Steps of knowledge". IED, Escola Superior de Disseny.
Estació de metro: L2 Pg. Gràcia/ Gran Via (Accés Comèdia).

En el marc de la 8a edició del Swab Barcelona, Fira Internacional d'Art Contemporani, que tindrà lloc de l’1 al 4 d’octubre a la Fira de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Swab Barcelona prèviament han convidat a les escoles de disseny més rellevants de Catalunya a presentar, entre els dies 18 de juny i el 2 de juliol, una obra artística en algunes estacions del metro de Barcelona.
La iniciativa s’anomena “Swab Stairs” i forma part del programa “Swab Off” i del projecte cultural TMB Cultura, de la Fundació TMB. Els objectius són vincular el món acadèmic en la transformació creativa del paisatge, assegurar la presència de Swab a la ciutat i oferir als estudiants la possibilitat d’exhibir les seves creacions davant la mirada dels usuaris que es desplacen diàriament en metro.
Concretament, es mostraran reproduïts en vinil els millors treballs dels alumnes de les nou escoles d’art i disseny participants procedents d’arreu de Catalunya, que ompliran de color les següents escales d’accés de les estacions de metro de Passeig de Gràcia (L2 i L4), Liceu (L3), Drassanes (L3), Jaume I (L4), Sagrada Família (L5) i Torrassa (L1).

TMB. L'art contemporani emergent de Swab Barcelona torna a decorar les escales del metro. 16|6|2015.





dimarts, 13 d’octubre del 2015

produir buit


[...] El caso es el del artista conceptual Carl Richardson (1960-2006), quien entre 1982 y 1990 llevó a cabo un curioso proyecto que consistía en hacer desaparecer a un autor o, mejor dicho, lograr la desaparición del conjunto de su obra. Richardson, nacido en Redwood Falls, una pequeña población de Minnesota, era estudiante modelo en UCLA hasta que se unió de forma entusiasta e irreversible al grupo Action.
[...] Richardson, comulgando con las teorías de los Action hasta convertirse en uno de sus principales exponentes —quienes por un criterio de coherencia personal no se llamaban a sí mismos artistas, sino activistas— no practicó el disparo aleatorio ni el liberacionismo animal y se concentró en lo que él llamaba producir vacío, un poco como pretendía Chillida con la montaña canaria. [...] Escritor frustrado antes de entrar en los Action y mientras estudiaba empresariales con el mismo ardor que luego dedicaría al grupo, Richardson se propuso llevar a cabo un proyecto en el ámbito literario, y la finalidad del mismo era no hacer desaparecer a las personas físicas que perpetraban los libros, pero sí a los libros, dejando así un vacío, un mínimo hueco en la historia de la literatura que permitiera respirar a las obras realmente importantes, impidiendo de paso la confusión del lector improbable de las generaciones venideras.
Definido el objetivo, le faltaba por precisar el sujeto pasivo o, si prefieren utilizar el lenguaje penal, escoger la víctima. Ambicioso como era, se planteó el acabar con la obra de una figura clásica de la literatura que a su juicio no mereciera figurar con ese adjetivo, que no mereciera ni siquiera figurar, es decir, que no mereciera ser figura. Una primera aproximación práctica lo llevó a concluir que se trataba de una tarea poco menos que imposible, pues para resultar exitosa requería no sólo hacer desaparecer todos y cada uno de los libros de su autoría, también aquéllos donde se le mencionaba, también purgar las hemerotecas de todo comentario, aunque fuera crítico, eliminar nombres de calles si los hubiere, estatuas ecuestres, billetes de curso legal. [...] Tras descartar la opción del clásico y también la de algunos autores menores a los que les tenía ganas, esto es, para los que abrigaba un especial interés en que desaparecieran, nuestro artista decidió concentrarse en un autor que empezara.
[...] Para elegir la víctima no tuvo esta vez que pensárselo mucho, pues odiaba con saña incomprensible a su colega y compañero de colegio George Milton; así que, cuando recibió de Milton una invitación para la presentación de su primera novela en Redwood Falls, Minnesota, su antiguo vecino de pupitre se convirtió en ese instante en el candidato perfecto. Richardson volvió así a su localidad natal y acudió a la presentación, donde compró los veinte ejemplares que allí se vendían y supo de paso que la edición lo era de quinientos y que sólo podía adquirirse en la única librería del pueblo, que era también papelería, cafetería y, de paso, estanco.
En sólo unos días, y enviando a distintos emisarios para no despertar sospechas, se hizo con los trescientos ejemplares que Milton había depositado en el establecimiento, y le dio un adelanto al autor por los ciento cincuenta que le quedaban, con la promesa de llevarlos a California. [...] Quedaba lo más difícil, conseguir los pocos libros que [...] Milton había regalado y firmado en la presentación, donde para suerte de Richardson no había acudido mucha gente, en parte porque aparecieron carteles el día anterior en todo el pueblo suspendiéndola, que eran, como ya sospechan, obra del activísimo artista. Aquí vino la parte más arriesgada del proyecto [...] y consistió en el robo de cinco ejemplares a cinco honorables ciudadanos de Redwood Falls (entre otros a la adorable tía Lucy y a la no menos amorosa madre del autor).
[...] Como el único periódico de Redwood Falls no perpetró reseña alguna del libro [...] Richardson respiró tranquilo y procedió a la quema simbólica, pero además real en una granja de su familia, de los ejemplares incautados, filmando la operación, pues para todo artista de nuestro tiempo y también del suyo el documentar es casi tan importante como el hacer. Por un tiempo dudó, sin embargo, si debía grabarlo, dado que la filmación no dejaba de ser una prueba de la existencia de la novela, y lograr su inexistencia era el único objetivo de su acción. Se convenció a sí mismo con el argumento cierto de que el contenido del libro nunca sería conocido, pues en el video apenas puede verse la portada. Decidió dejar la operación de destruir las planchas al propio editor (la novela era pésima y a nadie se le ocurriría reimprimirla), y regresó henchido a UCLA esa misma tarde, dispuesto a contar su hazaña a los otros miembros del grupo. Pero, cuando llegó al campus, se encontró con una llamada de Milton preguntándole por la suerte de sus libros californianos y anunciándole con el mismo entusiasmo que a él le desapareció en ese mismo instante, que el editor, entusiasmado él también con la venta fulgurante de la primera edición, iba a lanzar una segunda con una tirada de veinte mil ejemplares y distribución en todo el Estado...

MIGUEL ALBERO. Enfermos del libro. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas. Universidad de Sevilla, 2009. P. 125-129.


dimarts, 12 de maig del 2015

bookfighting




BOOKFIGHTING
PERFORMANCE
YVES DURANTHON 
 Date:  07/05/2015 - 18:00. Palais de Tokyo. Paris.
Le bookfighting est un sport de combat: deux adversaires (protégés), s'affrontent avec des livres (de poche!), sous le contrôle d'un arbitre. Chaque touche vaut un point dans une partie en sept jeux. Point fort du règlement: la possibilité à tout moment d'ouvrir un livre, sa lecture, pour soi ou à voix haute, ayant pour effet immédiat d'interrompre le combat. La véhémence initiale cède ainsi à l'autorité du livre, le combat-lecture instaurant un indécidable aller-retour entre deux états connus et opposés, nature et culture. Au terme du combat, l'arbitre annonce le résultat et désigne le vainqueur sous les applaudissements du public, convié à participer s’il le désire.
____________
P.S.: En fi.

dijous, 26 de març del 2015

bona nit i tapa't


Eugenio Ampudia dormint a la Biblioteca do Palácio Nacional da Ajuda, Lisboa.
De la sèrie Dónde dormir (4) presentat a la fira ARCO'2014.


EUGENIO AMPUDIA PRESENTA LA SEVA ACCIÓ DORMIR AL PALAU
18 de març de 2015
Ampudia dormirà al Palau de la Música Catalana acompanyat de 50 persones el proper dissabte 21 de març
L’acció es complementa amb la mostra “Visions sobre un espai habitable”
El proper dissabte 21 de març, a les 20:30 h, a la Sala Lluís Millet, l’artista Eugenio Ampudia, acompanyat de Mariona Carulla, presidenta de la Fundació OC-PMC i Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt del Palau, presentarà als mitjans de comunicació la seva acció artística Dormir al Palau. Una performance que consisteix a dormir el mateix dia 21 de març a l’escenari del Palau amb 50 convidats.La proposta està acompanyada de la mostra “Visions sobre un espai habitable”, amb quatre fotografies i un vídeo de l’acció que Ampudia va protagonitzar el mes de setembre passat quan va dormir damunt d’un piano de cua a l’escenari del Palau de la Música Catalana, i que s’instal·larà a la Sala Lluís Millet fins al 27 de març. La mostra forma part de la sèrie Dónde dormir, iniciada el 2008 amb imatges de l’artista dormint en llocs tan emblemàtics com el Museo del Prado, l’Alhambra o ara al Palau de la Música Catalana (2014).
Després de la trobada amb els mitjans, Ampudia ho farà amb els convidats que passaran la nit amb ell i que podran sentir les Variacions Goldberg de Bach en directe, com a preludi d’una nit màgica a l’escenari del temple modernista.
Ampudia és un dels artistes convidats al Palau aquesta temporada en el marc del diàleg amb les arts plàstiques, impulsat des de fa tres anys per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. A més d’amics personals de l’artista, la proposta del proper 21 de març s’obrirà a altres públics del Palau de la Música Catalana mitjançant un sorteig entre els diversos col·lectius.
Sobre Eugenio Ampudia
Actualment, Ampudia (Melgar, Valladolid, 1958) és un dels artistes espanyols més reconeguts. El seu treball multidisciplinari va rebre el 2008 la beca The Delfina Foundation (Londres) i el Premi AECA al millor artista espanyol viu representat en ARC08.
El seu treball indaga, des d’una actitud crítica, sobre els processos artístics, l’artista com a gestor d’idees, el paper polític dels creadors, el significat de l’obra d’art, les estratègies que permeten bastir-la, els seus mecanismes de producció, promoció i consum, l’eficàcia dels espais assignats a l’art, així com sobre l’anàlisi i l’experiència de qui les contempla i interpreta.
Les seves obres s’han exposat internacionalment en llocs com els espais ZKM (Karlsruhe, Alemanya), Jordan National Gallery of Fine Arts (Amman, Jordània), Museo Carrillo Gil (Mèxic DF, Mèxic), Boston Center for the Arts (Boston DT, Estats Units), Ayala Museum (Manila, Filipines) i en biennals com la de Singapur, l’Havana i la Biennal de la Fi del Món. Igualment, forma part de col·leccions molt rellevants: MNCARS, MUSAC, ARTIUM, IVAM o “la Caixa”, entre d’altres.
Sobre la sèrie Dónde dormir
Com en altres treballs seus, Dónde dormir també es construeix a partir d’un gest mínim. En aquest cas dormir a l’interior d’un lloc icònic de la cultura i de la història de l’art, un fet que històricament hem construït com a il·legal i subversiu. Darrere de l’aparent banalitat d’aquest gest quotidià s’amaga una posició política i de resistència cap a certes ficcions socials o convencionalismes. Un treball amb el qual l’artista ens proposa una reformulació del nostre habitar seguint una actitud que, en la seva simplicitat i reiteració, gira la mirada a la manera com l’individu es relaciona amb l’espai públic. Altrament dit, la memòria amb què construïm l’espai social posada a examen.
Orfeó Català. Palau de la Música.