skip to main |
skip to sidebar
L’ofici com a desllorigador de la persona. El bibliotecari de Sant Feliu ha enviat un correu als participants del meu grup de lectura dient-los que el reprendrem. Al mail també dona el seu telèfon personal per si algú necessita res. Va a comprar per una usuària gran de la biblioteca que té por de sortir.
A l’altre extrem, hi ha bibliotecaris que tot són problemes. Diuen que no poden fer servir el correu electrònic per contactar amb els usuaris perquè ho tenen prohibit. No podran continuar el grup de lectura. Com un vestit, l’ofici dibuixa les persones, especialment per com són de submises amb el poder i, doncs, com són d’autoritàries. La submissió al poder generalment és l’excusa: a dalt de tot de tot no hi ha ningú, el rei s’escuda en Déu. El poder és una cadena de vassallatge a la irracionalitat. L’ofici és una participació en el poder...
Toni Sala. L'emergència (5). 24|3|2020. Aquí, totes les emergències.
Estima la feina, odia l'autoritat i no intimis amb el poder, deia l’altre dia al tuiter la Blanca Llum Vidal. Em sembla un gran lema.
ResponEliminaJo no estimo la meva feina, només m'agrada a mitges. I treball ve de trepaliare, torturar...Si, i molt bonic no.sotmetre's a l'autoritat però no tan bonic aguantar la represàlia del poder. QUan em vaig declarar objector de consciència va anar d'un oel que no em fiquessin a la presó, i menys d'un pel a claudicar i fer la mili. No és comparable, però minimitzar l'engranatge del poder em sembla simplista.I en un món on estem atrapats pel sou-consum-cobrar de l'amo (encara que aquest amo sigui una Administració amb teòrica no propietat privada) no és fàcil (tampoc impossible, clar). Si en lloc d"un sistema.estatalista, vertical, capitalista, en visquéssim un d'acrata, assembleari, sense diners, encara ..Perdoneu el.míting...és que se m'ha posat.malament el del bondadós Toni Sala
ResponEliminaMiquel V
Feina també ve del llatí facienda «coses per a fer», i així ens estalviem els instruments de tortura que tota feina remunerada porta implícits. De vegades no cal tanta història, vull dir que no cal pas passar-te pel folre la llei de protecció de dades per aconseguir els correus dels participants en un club de lectura. Cal, això sí, que se t’hagi acudit, per pura previsió, de demanar-los-hi abans no hagi passat re i tenir una llista de correu la mar de legal. Com diu un meu amic, per ser àcrata s’ha de ser molt educat. I per diblar l’autoritat i no intimar amb el poder s’ha de ser d’una fusta especial. I estar disposat a pagar el preu que toca.
ResponEliminaSí, també la sabia aquesta accepció. Però què passa quan les "coses per a fer" van per una banda i el "treball", obligatori, i potser a disgust - massa casos que conec - va per una altra ?...A més l'acràcia és no tenir un poder al damunt, i ara com ara, amb bona educació o sense ,no crec que es pugui ser àcrata. En canvi, "intimar amb el poder" segurament no costa tant negar-s'hi, sobretot si hi ha un espai de llibertat, físic i legal, per moure't. No és el mateix ser un funcionari que treballar en una fàbrica amb un encarregat al teu clatell. I en totes les feines, més que combregar amb el poder, voleu dir que no hi ha també gent que té mandra, desídia, fastigueig...?
EliminaMiquel V
Molt educat en el sentit de ‘respetuós’, consti.
EliminaI mira, tot és molt més fàcil, cada carter, fuster, mestre, metge, bomber, bibliotecària, llauner, carnisser, pagès...ho és a la seva manera. I en això de combregar o negar-s’hi o el que sigui...igual. Si ets covard, ets covard. Si ets mesquí, ets mesquí. I si ets valent, ets un insensat i el més probable és que et fotin un tret.
EliminaI el títol ?....Ho sento, però se m'ha ennuegat : les persones no SOM una feina, un ofici, coi !! Abans dels divuit anys vaig fer moltes feines, i jo no era un pintor de parets, un aprenent de linotipista, d'electrònica, hagués o no continuat aquests oficis. Quan vaig entrar a Correus (contractat, no funcionari), si em preguntaven "ah, ets carter ?" responia "no, TREBALLO de carter...per ara". Quan vaig ser funcionari i era jo qui deia (i dic) "sóc funcionari", no sé què entén l'altre però per a mi només implica una categoria laboral, inclús legal si es vol, no una feina. I ara que he canviat de ministeri, i TREBALLO de xupatintes, quin és el meu ofici ? Dintre de poc em jubilaré, què seré ? ,un ex xupatintes, o quin ofici m'ha CONFORMAT a mi..? Potser el més encertat és allò de Pavese, viure és l'ofici.
ResponEliminaPerdoneu-me de nou, m'he llevat amb mal peu, avui...
Miquel V
Aquesta és fàcil: dintre de poc seràs un jubilat torracollons, dit amb tot carinyo, consti.
EliminaJajaja ! Matilde, ja m'has alegrat el dia....he trobat l'ofici : "torracollons".
EliminaMiquel V
Pas mal, oi?
Elimina