la nova normalitat, diuen

Tot i que hauríem d’acollir qualsevol petit indici de represa de les activitats habituals de les biblioteques amb alegria, suposo, la veritat és que jo m’arrencaria els ulls ara mateix, per no plorar a llàgrima viva, en contemplar la foto. No se m'acut pas com podríem encabir-nos en la nova normalitat dels trons. No vull ni pensar-hi. De fet, el que no vull és encabir-m’hi de cap manera. Així doncs, esperarem l'arribada de temps millors. Mentrestant, continuarem amb la lectura compartida de l'Odissea a Tellfy, per si us hi voleu afegir. Tot just passem pel Cant VII.