dilluns, 20 de juliol del 2020

a la presentació d'una novel·la


Senyores i senyors
Una vegada, mentre presentava una novel·la d'un escriptor amic meu, vaig ser acomiadat a mig discurs. Va ser després de dir que les presentacions de llibres s'assemblen als enterraments, perquè són dues cerimònies en les quals és costum no parlar malament de l'amfitrió. Això no va agradar. Es va entendre que volia criticar el mort. Madonna!, res més lluny. Els morts tenen tot el meu respecte i alguns novel·listes també, només que no comparteixo la rígida tradició de parlar-ne només bé en un dia assenyalat, obligant-se, per cortesia, a esborrar-ne els defectes, si en tinguessin. Del capellà s'espera que certifiqui poc menys que la santedat del finat, quan tots sabem quina mena de dropo era; i del presentador, escollit meticulosament d'entre les amistats més incondicionals de l'autor, se n'espera un rosari d'elogis laudatoris corol·lats per la modesta afirmació que ens trobem davant d'una de les millors novel·les del segle ics, quan tots sabem que d'aquí a uns mesos la novel·la haurà desaparegut dels aparadors, si no de les llibreries. Jo, de tota manera, al final del meu discurs, ja havia previst uns elogis i unes capes de vanaglòria per al meu amic, però no hi vaig arribar a temps. Em va arrabassar el micròfon i es va seguir autopresentant ell mateix. Al final, hi va haver qui ens va felicitar i tot. Es van pensar que ho teníem assajat, que volíem ser originals, que fèiem comèdia. D'això fa anys, i he tingut temps de penedir-me del meu miserable comportament en aquell acte. Que sóc el més pèssim i gris dels presentadors me n'he adonat, amb el temps, veient com ho fan els altres. Per exemple, dilluns passat vaig anar a la presentació de l'última novel·la del Jordi Cussà, Clara i les ombres, a l'emblemàtic bar Almirall, al barri xino de Barcelona, a càrrec de Marius Serra. Senyor! Quin mestre de la paraula, de la hermenèutica, del noble art d'interpretar els texts fins a trobar-ne l'últim significat per, a la fi, resumir-ne magistralment la tesi de forma clara i elegant. Això és presentar un llibre: fer venir ganes de llegir-lo. Jo, després de sentir el Màrius Serra, faré una excepció a la norma de llegir només autors morts i, sense reserves, em llegiré l'última novel·la publicada del meu amic Jordi Cussà, i averaquè.

Tomàs Arias. Papers de diari: recull d'articles. L'Albi, 2010. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada