Tret de la traducció del títol (de la qual no són responsables ni ell ni ella), el documental és una delícia. S’estructura a base d’entrevistes a Lebowitz fetes per Spike Lee, Alec Baldwin i el mateix Scorsese, a més de conferències de l’escriptora en biblioteques i centres culturals, i d’una entrevista d’ella a Toni Morrison, grans amigues. Hi ha una cirereta inesperada: una gravació on Serge Gainsbourg cala foc a un bitllet de 500 francs, un acte prohibit per la llei gala. Tot plegat, una espectacular repassada al que va significar per a aquella noia de divuit anys fotre el camp de casa dels seus pares a Nova Jersey i instal·lar-se a Manhattan, bàsicament a observar, que és el que li agrada: la gent que va pel carrer caminant de manera erràtica, els gots dels bars, les reformes inútils que fan a les estacions del metro en contraposició a les reformes imprescindibles que no hi fan. La seqüència en què explica com s’ho feia per no passar per Times Square quan era ple de turistes (a còpia de buscar al mapa carrers i avingudes laterals que li permetessin evitar aquell horror) recorda el que molts barcelonins vam començar a fer fa vint-i-cinc anys per evitar passar per la Rambla. Que els turistes minvessin no li priva de fer befa del Times Square d’ara: amb gandules perquè els vianants s’hi ajeguin! “¿Times Square amb gandules?”, s’horroritza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada