«L'editor del Iad va-Xem que s'ocupava del meu llibre em va proposar d'incloure-hi fotografies. Havíem treballat molt per adaptar la tesi, farcida de detalls i notes a peu de pàgina, a un format adequat per a un públic de no especialistes. A la gent li agrada descansar una mica mirant il·lustracions quan llegeix llibres de no-ficció, em va dir, veure els personatges amb els seus ulls, saber de qui es parla.
[...] Vaig insistir a l'editor que n'hi havia una que em fascinava especialment, la de la fàbrica Siemens de producció de components elèctrics, a prop d'Auschwitz. Hi surten uns jueus al costat de la cinta de producció, alguns sembla que discuteixin un problema que acaben de descobrir. Si no fos pels caps rapats i l'extrema magror que s'endevina sota els uniformes, diries que és una foto feta un dia qualsevol a la fàbrica. Tots els esclaus van ser fotografiats d'esquena, no se'ls veu la cara, però a un extrem de la sala hi ha el capatàs alemany, amb tern i corbata, parlant amb un dels que duen pijama, les mans a l'esquena, com si el jueu se li hagués acostat per demanar-li un augment de sou o vacances. Vaig mirar d'indagar el nom de l'alemany i què li havia deparat la sort després de la guerra, però no ho vaig aconseguir. Segur que va ascendir en l'escalafó de l'empresa.»
Yishai Sarid. El monstre de la memòria. Traducció de Roser Lluch. Club Editor, 2020. P. 53-58.
Bé, ja sabeu com va. Els que us estimeu més comentar el llibre per escrit, podeu deixar les vostres impressions sobre la lectura als comentaris. Els que preferiu la trobada virtual, la cita és avui a 2/4 de vuit del vespre; ara us envio l'enllaç. I els que hi participareu de les dues maneres, sou grans! Som-hi.
_________________
P.S.: A la novel·la se'n parla molt, de fotos, però no en veiem mai cap. Aquesta és la que tria el protagonista per a la coberta del seu llibre.
 |
| El personal del camp de Belzec. |
Hola a tots,
ResponEliminaLlegir 'El monstre de la memòria' m’ha significat superar alguns reptes.
El primer és que el tema dels camps de concentració i la barbàrie que es va viure, em supera perquè no puc suportar la veritat del que va passar, habitualment no llegeixo ni miro films que ho tractin.
El segon ha estat el desenvolupament del relat, tot seguit, sense capítols.
I el tercer és que que ens explica l’autor, té un component d’amargor i pessimisme.
Es tracta de la transformació d’un home que volia ser diplomàtic i acaba sent historiador per qüestions econòmiques, i l’envien a fer una tasca d’aprofundiment del funcionament dels camps de concentració, i que acaba obsessionant-se i deixa la resta de la seva vida aparcada.
En contraposició, es veu el que suposa ara anar a visitar un camp; l’actitud dels visitants, el seu interès s’acaba aviat i hi ha una banalització de l’holocaust.
Fa reflexionar però no puc dir que hagi passat una estona agradable llegint-lo.
Com deia un, parlar de les nostres lectures és l'excusa perfecta per parlar d'un mateix. Dic això perquè comparteixo amb tu la dificultat (o aversió, potser) de llegir sobre la Xoà (dic Xoà i no Holocaust, perquè, tal i com s'explica en una nota que encapçala la novel·la, xoà, en hebreu, significa catàstrofe i holocaust, que ve del grec, fa referència al ritual religiós d'oferir sacrificis als déus, i millor netejar-ho de connotacions religioses), ja m'he perdut...Deia que no m'agrada llegir sobre la xoà i sé el perquè. Ho he explicat mil cops, però hi torno, que he venido a hablar de mi libro. És un dels dos traumes infantils que arrossego. Un, la mort de la mare de Bambi, en aquella peli de Disney. L'altre, haver llegit el Diari d'Anne Frank a la mateixa edat de l'Anne Frank. Crec que, a hores d'ara, encara no me n'he refet.
EliminaBon dia!
ResponEliminaLa meva opinió del llibre: El Monstre de la Memòria
Es llegeix molt ràpidament, m'ha agradat; encara que aquest tema malauradament el tingui molt conegut i no m'ha portat res de nou. Aquest tema dóna molt per parlar.
L'autor dóna entendre que el jovent, no en té ni idea de l'Holocaust .
El final m'ha descol·locat . No he entès com acaba.
Doncs a mi sí que m'ha aportat moltes coses (que no sabia) i, sobretot, moltes preguntes. Moltes.
EliminaDel final, en parlarem aquest vespre, si et sembla.
Bon dia,
ResponEliminaA mi el tema de la Xoà m'interessa i el desconec a parts iguals. La lectura no m'ha resultat dificultosa, tot i la duresa, per l'interès que em suscita. Molt ben documentat, bona narrativa (potser l'última meitat se m'ha fet més feixuga) i reflexions que fan pensar, valgui la redundància. Què som? Què faríem en el seu lloc?, i, especialment, tot allò que té a veure amb la memòria històrica, amb com tractar-la sense caure en la banalització o frivolitat. Sempre havia pensat que era molt important la tasca de difusió de la Xoà, però mai m'havia qüestionat el com. Un tema interessantíssim. Moltes preguntes, poques respostes.
Per seguir indagant en el tema, em podríeu recomanar d'altres bones novel·les? L'ordre del dia?
Gràcies!
No és pas el meu tema, Janna. Al club vam llegir, fa mil anys, un de la Irène Némirovsky, Suite francesa...I jo soc molt fan d'un còmic: Maus, de l'Art Spiegelman, no sé si el coneixes.
EliminaSí, vaig llegir "Maus" de joveneta i em va encantar. Tinc pendent el Diari d'Anna Frank. El llegiré un dia d'aquests.
EliminaRecomanacions:"Si això és un home", de Primo Levi (i els dos que completen la trilogia);“L'home a la recercade sentit", de Víctor Frankl;"Sense destí", de Imre Kertész;"El jardídels Finzi-Contini", de Bassani; "El violí d'Auschwitz", de la vostra Maria Àngels Anglada.
EliminaEl jardí dels Finzi-Contini, sí, i la novel·la de Ferrara sencera. És molt bo, en Bassani!
EliminaPerdó: d'Imre Kertész, amb apòstrof.
EliminaTant fa, Zaca. El fotut és pronunciar-lo, una mica com Zweig, que cadascú ho diu com pot.
EliminaPerdoneu, però posar Bassano en referència a aquest tema ho trobo agafat pels pèls. Hi hauríem de posar, aleshores, un grapat d'autors, jueus O no, que n'hi fan referència. Jo, en canvi, volia suggerir un premi Anagrama d'assaig, Deseo de ser piel roja de Miguel Morey, en el que, entre altres, sosté la tesi que encara no hem sortit d'Auschwitz. És interessant perquè filòsofa i va més enllà de l'extermini en camps de concentracio. Sobre aquest tema, de vegades entenc que alguns antisionistes o, simplement, els cansats del mono tema de l'extermini, recordin que n'hi han hagut i n'hi segueixen havent, prenent altres formes O recursos.
EliminaPerdonat, Unknown.
EliminaPerdonat, esclar, però jo no he dit Bassani, sinó El jardí, i aquest sí que parla de la persecució dels jueus, encara que no parli del lager.
EliminaA banda, aquí es parla de llibres (bons, si pot ser), agafats pels pèls, per les tapes o per on sigui. No cal pas carregar contra els altres per recomanar una lectura, crec. I ha sonat a això, la veritat. En fi. Coses.
EliminaPrego extremeu la politesse, gràcies.
EliminaM'afanyo a signar (agafeu-ho com una segona sol.licitud de perdó). Dir que no era la meva intenció sonar a això, deu haver estat un lapsus d'intolerància (anava a demanar un tercer perdó..). Posats doncs a agafar llibres de l'extermini pels pèls, us recomano la lectura de "La visita al maestro", un relat de Philip Roth a "Zuckerman encadenado". Si més no, el tractament sobre Anna Frank és insòlit.
EliminaUnknown
Bon dia a tothom!
ResponEliminamireu, aniré de cara al gra, he llegit tants llibres, he vist moltes pel.lícules sobre la Xoà. El filòsof Joan-Carles Mèlich és especialista en "la memòria a patir dels relats dels supervivents dels camps de concentració", i amb ell he fet alguns semiaris. No podria haver tigut millor professor.
Però el tema em supera.
Ja que ha coincidit que el passat 27 va ser
Dia interacioal en memòria de les víctimes de l´Holocaust
Com diu en Xavier Antich:"Llegir per no oblidar. Llegir per protegir-nos dels agitadors de l´odi contra l´altre. Mai més, contra ningú".
Recomano, p.e Dora Bruder de Patrick Modiano, també L´Ordre du jour de Eric Vuillard,per qui vulgui continuar amb el tema.
Gràcies Rosa per acostar-nos al llibre The Memory Monster i preparar-ne informació. Ficció que parla d´una horrorosa realitat.
Imma C.
De res, a disposar.
EliminaDe fet, el títol original és מפלצת הזיכרון, en hebreu.
EliminaÉs un bon llibre, així de directe ho dic, però, sempre hi ha un però, el torno a qualificar, com l’anterior, d’un assaig disfressat de novel·la. L’autor crea un personatge i una història de ficció per abocar-hi tot el que pensa sobre el tema que en el llibre anomenen la Xoà. No em sembla malament, ja que s’ha hagut de documentar molt bé per escriure molts dels detalls que hi surten i al capdavall té molta raó denunciant aquesta manipulació de la història o la banalització de la gravetat del que va passar. Potser també intenta dir que d’una manera o altra, tots portem una mica de nazisme en algun racó, ben amagat i tapat, però que algunes circumstàncies el poden fer aflorar. No estic segur si realment ho pretén o no, però m’ho ha semblat. Finalment, crec que el títol està molt ben encertat, la memòria és un veritable monstre que es nodreix de les vanitats i ànsies de poder d’una bona part de la humanitat.
ResponEliminaSalutacions i records a tothom, confiant i desitjant esteu tots bé.
Fins aviat.
L'avantatge de la novel·la és que hi quep tot, Manel, a diferència d'un poema, per exemple. En un poema hi quep l'univers, però no hi quep una novel·la. No sé si m'explico. Bé, sí que ho sé: no m'explico. :)
EliminaVa, recollim el guant que ens ha llençat la Maria Vall, aquest matí. I el final? Què me'n dieu, del final? Com l'heu interpretat. Per què li fot una nata, al director d'ulleres de pasta, deixeble d'en Wim Wenders?
ResponEliminaHola tothom!
ResponElimina75 anys....
Un llibre molt interessant i per ments molt despertes, perquè Déu n’hi do la lectura... No hi ha ni un punyeter punt i apart i és molt intensa, a vegades una mica repetitiva i atepeïda.
M’agradat, he aprofundit moltes coses i les he vist des d’una altra perspectiva.
Malauradament i per vergonya meva i coneixedora visual d’alguns camps, m’he identificat amb molts turistes....
No he acabat d’entendre el final, la peli que vol fer aquell director alemany, però si m’ha quedat clara la seva “superioritat” – Un jueu intel.ligent –
M’han agradat molt els comentaris i majoritàriament els comparteixo.
Records a tots i potser amb alguns ens veiem aquest vespre.
Salut!
Al final serem uns 15, aquest vespre. De moment, és l'única manera de veure'ns les cares. I sense mascareta! Fins després, Dolo.
Elimina