jo, robot; tu, escriptora

XAVI AYÉN

Jo, robot; tu escriptora
La Vanguardia
20|4|2021

El futur ja és aquí, al carrer Enric Granados. No cal que aneu a Silicon Valley (a més, tampoc no podríeu). Que enguany, a causa de la pandèmia, no venen escriptors internacionals a signar llibres per Sant Jordi? Això no és cap problema, sinó un repte, per a l’aliança estrategicotecnològica entre Igualada i la Xina, l’eix que ahir va transformar per sempre més els Sant Jordis. Per la capital de la comarca de l’Anoia, la distribuïdora SolidPerfil3D. Pel costat xinès, els fabricants de robots DexArm. Pel costat literari, la cooperativa Abacus, que va posar el local i els lectors, i el grup Penguin Random House, que ha seleccionat sis dels seus autors amb més ganxo, sis, per sotmetre’s a l’experiència.

Les signatures a distància són una aplicació de la intel·ligència artificial a les tradicions catalanes de l’abril, traslladable a qualsevol fira del llibre o esdeveniment literari afectat per les restriccions de mobilitat i les mesures sanitàries. El suec Jonas Jonasson, la xilena Isabel Allende i el britanicoxipriota Alex Michaelides van signar ahir exemplars dels seus llibres a un grup d’entusiastes lectors  – seleccionats per sorteig– des de les respectives cases a Estocolm, Califòrnia i Londres. Primer, per videoconferència, xerraven en directe amb cadascun dels fans i, a l’hora d’estampar-hi la dedicatòria, feien servir una tauleta que enviava la informació a un braç robotitzat a Barcelona –n’hi havia tres–, que reproduïen exactament la seqüència de moviments i el traç de cada autor.

“És absolutament màgic –exclama Isabel Allende–; estic molt contenta, perquè és un pas més; la pròxima vegada hi haurà un holograma meu i fins i tot podré abraçar els lectors; això és a tocar”.

Una de les seves lectores, l’Imma, funcionària, li ha portat un pastís.

–Però si la tecnologia encara no permet que se’l mengi!

–És igual, que se’l miri. És de Casa Vives, de Sants, i hi han reproduït, a la superfície, en xocolata de colors, la portada del seu últim llibre, Mujeres del alma mía. Isabel, és per a tu. Ja te’n cruspiràs un de debò quan tornis a Barcelona!

La Laura, dissenyadora gràfica de 22 anys, va llegir quan anava a l’institut La casa de los espíritus i li està “molt agraïda, perquè és el llibre que em va fer recuperar les ganes de llegir que havien destrossat les lectures obligatòries”. La Jésica, mestressa de casa peruana, que fa quinze anys que viu a Barcelona, li ha portat Mi país inventado. Ha vingut “per una sorpresa que m’ha fet el meu fill Luis, que estudia Economia a la universitat i sap que m’agrades molt”. A la Marina també l’ha portada la seva filla Alicia, i la Merche ve amb la seva filla Bea, que vol ser escriptora.

La Lidia l’emociona perquè li porta una primera edició de La casa de los espíritus de Plaza & Janés. “Aquesta edició la tinc signada per tots els actors de la pel·lícula i de l’obra de teatre, pels meus pares i per la meva agent Carmen Balcells; té una gran història”. Magalí li pregunta per una experiència que va declarar haver patit fa anys, i Allende li confessa: “No ho recordo, me la devia inventar; la meitat del que dic és mentida. El més important, quan parles en públic o davant d’un mitjà de comunicació, és que no et caiguin els pantalons... I això no m’ha passat mai!”, diu rient.

David Vives, de SolidPerfil3D, treu pit. El seu braç robòtic no només signa, sinó que “també fa impressions 3D i rajos làser, o agafa objectes i els transporta”.

Avui serà el torn de l’israelià Yuval Noah Harari (en diferit, ja que té l’agenda plena), del francès Pierre Lemaitre i del suec Niklas Natt och Dag, tots dos en directe.

Frankfurt, Guadalajara, Londres i Cartagena de Indias, epicentres de les trobades editorials abans del virus, observen atentament. El món ens mira. Quan les firmes a distància siguin habituals, podrem dir que vam ser, l’abril del 2021, a l’Abacus d’Enric Granados, on va començar tot. Només ens queda un dubte: els braços robòtics tenen cruiximents elèctrics?