vindràs o k ases?

 

XAVI AYÉN
Vindràs o què?
La Vanguardia
20|6|2021

El francès Emmanuel Carrère, flamant premi Princesa d'Astúries de les Lletres, va revelar la setmana passada que, la nit anterior a ser proclamat guanyador, el va trucar el president del jurat i li va demanar si "en cas que li concedíssim el guardó" assistiria a la cerimònia de lliurament a l'octubre, ja que això era condició sine qua non per poder rebre'l.

És a dir, que el premi literari més important que es concedeix a Espanya  se li dona, en realitat, al millor autor del món que aquell any tingui lliure l'agenda a l'octubre. La foto del lliurament, que fa la princesa Elionor, s'imposa com a element fonamental.

Doncs vostès diran el que vulguin, però hi ha una cosa en la qual el Nobel de Literatura 

—que té uns altres problemes— és una cosa seriosa: si te'l donen, te'l donen i al jurat

—francament, estimada— li importa un rave on aniràs i què serà de tu. Boris Pasternak o Jean-Paul Sartre el van rebutjar però continuen figurant al palmarès, i allà seran fins al final dels temps. Doris Lessing no va anar a recollir-lo perquè li feia mal l'esquena; l'Elfriede Jelinek, a causa de la seva fòbia social; Harold Pinter, perquè s'estava morint de càncer...El més insolent va ser Bob Dylan, que va enviar el discurs a punt de la data límit (sense text, no cobren el milió d'euros) i, per donar-li la medalla, els acadèmics van haver d'esperar que fes un concert a Estocolm.

Ja no queden editors com Claudio López de Lamadrid. El 2012, el van trucar del Princesa d'Astúries per dir-li que pensaven concedir-lo a Philip Roth però que els calia saber abans si aquest hi assistiria. Va respondre: "Ara l'hi demano". Va penjar el telèfon, va deixar passar uns deu minuts i, sense haver parlat amb ningú, va dir als asturians: "Sí, m'ha dit que vindrà, està molt content". Va guanyar. Per descomptat, no s'hi va presentar, argüint problemes mèdics.