de què parlo quan parlo d'escriure

«Això no passa de ser la meva opinió personal, però crec que la tasca d'escriure novel·les és ben ximple. Gairebé no hi ha res que s'hi pugui considerar una mostra d'intel·ligència. Et tanques sol en una habitació i et dediques a potinejar un text amb tota la serietat del món dient-te: «Així no, així tampoc». Et passes el dia esforçant-te al màxim, acotat sobre la taula, i, quan per fi aconsegueixes fer una miqueta més precisa una línia del teu text, no és pas que vingui ningú a aplaudir-te, ni a donar-te copets a l'espatlla i dir-te que ho has fet molt bé. Només quedes convençut tu mateix i fas que sí amb el cap sense dir res. I quan surti el llibre, potser no hi haurà ni una sola persona a tot el món que es fixi en la precisió d'aquella línia. Aquesta és justament la tasca d'escriure una novel·la. És una feina enormement feixuga, que pot arribar a ser molt depriment.»

 

Haruki Murakami. De què parlo quan parlo d'escriure. Traducció de Jordi Mas. Empúries, 2017. P. 25.