la bona disposició

Fa uns quants anys, una crítica famosa va escriure un article sobre un llibre que acabava de rellegir per primera vegada des que l'havien publicat cinc anys abans. La meravellava la qualitat del llibre, el trobava molt bo, i estava consternada per com l'havia destrossat sense pietat quan va sortir: «Devia estar de mal humor», va observar, «sens dubte, gens receptiva».

Ah, la receptivitat! També coneguda com a bona disposició. Responsable de totes les connexions amb èxit entre llibre i lector —i entre persones—, la bona disposició emocional és un dels misteris humans més fondos: la forma que agafa cada vida en depèn del tot. Com de perversament circumstancial ens pot semblar la vida quan considerem l'aleatorietat aparent amb què rebem amb els braços oberts o rebutgem del tot el que acabaran sent —o el que podrien haver estat— les relacions més importants de les nostres vides. Quantes vegades amics de l'ànima o amants han tremolat de pensar: «Si t'hagués conegut en qualsevol altra època...». Passa el mateix entre un lector i un llibre que es torna amic íntim i per poc no et troba amb ganes perquè no estàs d'humor; és a dir, predisposat.

Vivian Gornick. Comptes pendents. Apunts d'una relectora crònica. Traducció de Martí Sales. L'Altra, 2021.