un sant jordi ple de fúria

XAVI AYÉN
Un Sant Jordi ple de fúria
La Vanguardia
24|4|2022

El Sant Jordi del 2022 serà recordat no com el de la normalitat sinó com el de la calamarsada. Les intermitents tempestes –de vegades era primavera, d’altres estiu, i d’altres hivern– van causar danys i desperfectes, amb centenars de llibres espatllats, algunes parades destruïdes i fins i tot un grapat de ferits lleus que van requerir atenció hospitalària. Va ser, sense cap dubte, un Sant Jordi èpic, amb milers de persones fent cua sota les pedres que queien sobre els seus caps.

“Si hagués plogut com el divendres anterior –explicava el meteoròleg Tomàs Molina, que presentava El gran llibre del planeta (Montena)– s’hauria hagut de suspendre tot, però en ser intermitent, amb moments assolellats, es va poder mantenir l’activitat. Sant Jordi és com un casament: encara que plogui, no pots canviar el dia”.

Era impressionant observar la resiliència dels lectors durant les tres breus però intenses calamarsades que van caure a diferents hores sobre la ciutat. En alguns casos, com va succeir en diverses parades del passeig de Gràcia, l’activitat de firmes va quedar suspesa un temps senzillament perquè no hi havia electricitat i no funcionaven les caixes enregistradores. Jordi Basté, que presentava amb Marc Artigau Ningú sabrà qui ets (Rosa dels Vents), en va ser testimoni i explicava que “els lectors feien el gest vintage de pagar en efectiu però tampoc no podia ser perquè era impossible que s’obrís la caixa enregistradora”.

L’editorial Raig Verd va aixecar una onada de solidaritat després d’haver patit greus destrosses a la seva parada, ja que les carpes van sortir volant a causa del vent i les taules van caure, la qual cosa va motivar, en paraules de l’editora Laura Huerga, “dotze metres de llibres per llençar, quina tristor”. La Central i Abacus van haver de suspendre firmes i la parada de Libelista va ser totalment destrossada: el vent es va emportar la lona i els llibres van quedar xops. Cinc persones van resultar ferides lleus quan van cedir diverses carpes al passeig de Gràcia i al recinte de la fira d’abril al Fòrum. L’ esdeveniment amb més víctimes va tenir lloc cap a les 14.40 hores a la zona més propera a la Gran Via, quan el vent es va emportar diverses carpes i alguns dels elements van colpejar els vianants. Dues dones de 61 i 67 anys van ser traslladades a l’hospital de Sant Pau; una altra de 53, a l’hospital Dos de Maig; i una de 54 va rebre l’alta després de ser atesa in situ.

Alguns autors es movien com pollastres remullats per la nova superilla literària –de Gran Via a Diagonal, amb el passeig de Gràcia i la rambla Catalunya com a eixos–. Fernando Aramburu va córrer a l’hotel a canviar-se “de mitjons i pantalons”. D’altres, en canvi, es van llançar a per totes, com Carles Porta, que no només firmava a peu dret a la vorera com acostuma –“l’Espinàs em va ensenyar que era millor la proximitat, ser al costat del lector”– sinó que no va deixar de fer-ho mentre queia la calamarsa. El seu argument és senzill d’entendre: “Si els lectors no es mouen del lloc, i aguanten, com no aguantaré jo? Nosaltres treballem per a ells”. Julia Navarro va suspendre les seves firmes previstes a les quatre perquè, senzillament, ja no quedava parada on firmar, però es va entregar a totes les altres: “És l’únic refredat que agafaré de gust”.

Empar Moliner, autora de Benvolguda (Columna) es va alçar amb el primer lloc de la ficció catalana. Anit, exclamava: “Estic contenta, ***!” i va voler tenir un record per a “els llibreters i editors que han perdut, a causa del temporal, molts llibres que han quedat destrossats. El meu primer Sant Jordi va ser el 1999 i no havia vist mai caure una calamarsada. En el meu cas, he agraït la tapa dura del llibre, que ha salvat de la destrucció molts exemplars”. Afirma que l’èxit de la seva història, sobre una dona en la cinquantena que prediu una infidelitat del seu marit violinista, no es deu a la identificació dels lectors, ja que “ningú pot identificar-se amb Moby Dick o La transformació i tot i això, ens encanten, les llegim per comprendre aquells personatges”.

“ Veni vidi vici”, exclamava de broma, en una de les festes nocturnes d’ahir, el triomfador en ficció en castellà, el valencià Santiago Posteguillo, autor de Roma soc jo (Rosa dels Vents), primer lliurament de la seva anunciada hexalogia novel·lesca sobre Juli Cèsar, que ha captivat els lectors. “M’ha impressionat –afirmava– que la gent no abandonés les cues ni en els pitjors moments de la tempesta, m’ha fet pensar en Trajà, que retirava les seves tropes quan granissava a la Dàcia, encara que les pedres que hi cauen són de la mida de les pilotes de ping-pong. Tot i això, Cèsar era com els lectors de Catalunya, ni granissant retirava les seves legions”.

Toni Cruanyes, el presentador del TN Vespre de TV3, es va imposar en la no-ficció en català amb La Vall de la Llum ( Destino), la reconstrucció de la vida del seu avi. “Estic molt content, desconcertat per la quantitat de gent que s’ha acostat perquè li firmi. Molts veuen reflectida la història de la seva pròpia família. Hi ha sentiments que, en aquesta pandèmia, hem compartit un munt de gent, s’han viscut coses terribles, hi ha 10.000 persones que han mort de covid en residències geriàtriques, per la qual cosa hi ha almenys 10.000 famílies que han viscut una cosa semblant a allò dels meus avis”. Dilluns a la nit, el veurem a la tele? “Per descomptat, però ja li he dit al cap que tinc la veu molt trencada, m’hauran de donar una xutada d’alguna cosa”, fa broma.

L’ streamer Ángel Martín, número u en no-ficció en castellà amb Por si las voces vuelven (Planeta), on narra les crisis que el van portar a ser lligat al llit d’un hospital psiquiàtric per evitar que es fes mal, debutava a Sant Jordi, que havia viscut abans només com a espectador, a les tres ciutats on va viure, Santa Coloma de Gramenet, Montgat i Sant Andreu de Llavaneres. “Ha estat aclaparador, no ho he pogut processar –explica per telèfon, des d’un taxi–. Quan va començar a ploure i granissar d’aquesta manera brutal, tots vam pensar que la gent se n’aniria a casa però tenien tantes ganes que s’hi van quedar, amb cues quilomètriques durant hores. No vaig tenir mai por del que pensarien perquè expliqués la meva història sinó que la meva preocupació era que servís d’alguna cosa a algú, als que estan en un moment semblant o als seus propers. La gent em diu que el llibre els està servint per entendre algunes coses que no entenien”. Dilluns vinent, a les 7.30 h, com sempre, tornarà a emetre en directe per Youtube el seu personal informatiu.

Les zones allunyades del centre de Barcelona també van ser castigades pel mal temps. La carpa dedicada a Harry Potter que Grup62 havia muntat al passeig Sant Joan va caure al terra ben primerencament per les ratxes de vent. Més a baix, al passeig Lluís Companys, la calamarsa també va fer acte de presència, activant la solidaritat llibresca dels lectors, que es van conjurar per evitar que la pluja amarés els llibres. De camí a Norma Còmics per firmar el seu Un món d’art brut (Comanegra/Norma), al passeig Sant Joan, Oriol Malet va veure vorejar la desgràcia quan l’aigua acumulada en un tendal d’obra va caure i, amb ell, algunes galledes plenes de material. En localitats com Salou es va suspendre Sant Jordi a causa de la climatologia adversa; i, a Montblanc, les dues representacions de la llegenda de Sant Jordi.

Abans de tot, al matí, a l’esmorzar oficial de l’ajuntament, la pregonera Imma Monsó havia demanat “una literatura que s’ocupi de crear lectors, no de comptar-los”. Pel que vam veure ahir, els lectors existeixen i a més són molt resistents.