divendres, 2 de desembre de 2022

abans o després de dinar

 

MÀRIUS SERRA
Abans o després de dinar
La Vanguardia
29|10|2022

Dickens començava les presentacions amb un prec als assistents: "Imagineu-vos que esteu voltats per un petit grup d'amics que s'ha aplegat per escoltar un conte". Ho explica Meghan Cox Gurdon a La màgia de llegir en veu alta (Viena, en castellà Urano), un text que parteix de la seva experiència acumulada durant vint anys: a) exercint la crítica literària setmanal de llibres infantils a The Wall Street Journal i b) llegint en veu alta una hora al dia als seus cinc fills. Hi relata els avantatges de la lectura compartida, fent èmfasi en el grau d'intimitat obtingut entre pares i fills, i també ofereix una àmplia selecció de textos llegibles, però no es limita a l'experiència personal. Destaca un estudi clínic fet pel grup de recerca de l'hospital infantil de Cincinnati sobre el comportament cerebral entre tres i cinc anys. Els investigadors analitzen cinc zones del cervell infantil quan a) els expliquen un conte oralment, b) també els mostren les il·lustracions i c) els fan mirar un vídeo. La percepció auditiva del conte activa les xarxes cerebrals i la relació de les paraules amb les il·lustracions augmenta molt les connexions neuronals, però quan la canalla mira la pantalla l'activitat es desploma. Tot és percepció visual, sense cap connexió amb les xarxes cerebrals que impliquen aprenentatge, i la zona de la imaginació cau en picat. Els investigadors conclouen que la lectura amb veu alta d'un conte il·lustrat és el punt òptim per reforçar les connexions que els permetran processar narratives més complexes.

Les dades que dona sobre la reducció de la comprensió lectora són preocupants. Cox recupera el concepte de la "bretxa de vocabulari", encunyat en els noranta, per reivindicar la lectura en veu alta en totes les seves facetes. Val a dir que els angloparlants la practiquen amb més fervor que nosaltres. Moltes presentacions de llibres de narrativa inclouen la lectura de llargs fragments del text i els primers audiollibres, pensats per a públic invident, van ser en anglès: l'Evangeli segons sant Joan i Tifó de Conrad. Aquí cada cop se'n publiquen més. La meva amiga Rosa Alarcón, d'ençà que la síndrome de Meige li abaixa les parpelles de manera involuntària, ha descobert que pot continuar llegint gràcies als audiollibres. També el Grup Enciclopèdia organitza cada any el concurs escolar Veualta, però els veritables pioners de la lectura compartida cal buscar-los a les comunitats religioses. A l'hora de dinar, els monjos de Montserrat no sintonitzen el TN de TV3 ni escolten les esbojarrades entrevistes de Marc Giró al Vostè primer de RAC1, sinó que remenen el bigoti al refectori mentre un altre membre de la comunitat els llegeix en veu alta textos acuradament triats. Sempre m'he preguntat si aquest lector dina abans o després de posar-se a llegir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada