dimarts, 24 de gener de 2023

l’energia única de les llibreries


ANNA GUITART
L’energia única de les llibreries
Arallegim
30|12|2022


“Els llibreters són els nostres millors amics, els hem de cuidar”. La frase és de l’Empar Moliner i, vista amb perspectiva, em sembla bastant premonitòria. Me la va dir al setembre, mentre conversàvem al voltant de la seva darrera novel·la, Benvolguda (Columna), en una presentació a La Setmana del Llibre en Català. Lectora voraç, és habitual que l’Empar passi del seu llibre i es posi a recomanar-ne d’altres, perquè l’entusiasme de compartir una bona lectura se l’emporta; sense anar més lluny, en aquella mateixa conversa va recomanar al públic que s’afanyessin a anar a comprar Inquiets, de Linn Ullmann (Les Hores; trad. Meritxell Salvany), cosa que molts van fer, davant l’estupor de l’editora, la Maria Sempere, que no entenia d’on sortien totes aquelles persones que li demanaven alhora aquell títol.

L’Empar va posar el mateix entusiasme a reivindicar els llibreters, i, des de llavors, he pensat força en les seves paraules. Han passat tres mesos, durant els quals he passejat per moltes llibreries, i n’he sortit amb les mans al cap. Els problemes de distribució que començaven a l’estiu i que, en teoria, s’havien de resoldre ràpidament, encara s’arrosseguen, provocant que alguns títols costin de trobar perquè no arriben a les lleixes. Hi ha novetats de setembre que pràcticament no han existit a les llibreries, i això ha provocat perjudicis no només a llibreters, sinó també a editors i autors. Que frustrant, publicar un llibre, amb tot el que suposa, i que no tingui repercussió! Un llibreter amic em deia fa pocs dies que la situació es va normalitzant i que els llibres van arribant millor, però que alguns terminis són tan llargs que, quan els arriba un títol, l’haurien pogut vendre tres vegades. Faig números, i em torno a posar les mans al cap.

Celebrar "l'energia"

Fa un parell d’anys em van demanar que fes el pregó del premi Llibreter. Vaig començar dient que no em volia posar romàntica enumerant les virtuts dels llibres i de la professió. Ara penso que en realitat el que no volia era ser cursi, perquè no vull acceptar que creure en la cultura, el pensament i el coneixement, pedres angulars de les llibreries, sigui una idea romàntica i prou. En aquell pregó, vaig citar Jordi Carrión, que al seu molt recomanable Llibreries (Navona), citava James Daunt quan era conseller delegat de la cadena Waterstones i amo de les llibreries Daunt Books, més petites. Daunt parlava de com competir amb Amazon i, a més d’assenyalar la qualitat humana i el compromís dels llibreters (que no és poca cosa), destacava també l’energia que hi ha entre el lector, el llibre i ell, i en feia una celebració.

Em va agradar molt aquesta paraula, “energia”: trobo que, efectivament, defineix molt bé la relació entre llibreters i clients al voltant dels llibres. Una energia bastant única, a més, perquè és una relació que, almenys en el meu cas, és diferent de la que tinc amb altres tipus d’establiments. Per això, em sap greu que les llibreries estiguin passant aquests moments complicats, i penso que és el moment de ser-hi. Anem-hi. Amb paciència: és possible que no tinguin el llibre que busquem, que no els hagi arribat. No passa res: estic pràcticament segura que podrem sobreviure algunes setmanes més sense llegir-lo, i igual de convençuda que en trobarem d’altres que ens agradin. Els llibreters ens hi ajudaran, segur, i faran que ens retrobem amb aquesta energia tan valuosa i reconfortant. Una energia que, n’estic segura, fa que les llibreries siguin casa.

L’important és que, entre tots, conservem una energia tan valuosa i reconfortant.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada