llegir amb o sense llapis

TINA VALLÈS
Escriure en realitat
VilaWeb
2|2|2023

 

[...] Em passa una cosa quan començo a llegir segons quin llibres. Tinc dues (no, més, però principalment dues) maneres de llegir, que per anar de pressa podria dir que són la lectura amb llapis i la lectura sense llapis. Començo el llibre i de seguida veig si necessitaré llapis o no, i no depèn tant del llibre sinó també de mi i del moment en què estic (com a lectora i també com a escriptora, i com a persona, és clar). Sense llapis vol dir llegir i prou, deixar-se endur pel llibre, pel seu “ambient”, i en acabat ja veuré si en vull apuntar res, o subratllar-ho (si el llibre no és de la biblioteca). Llegir amb les dues mans agafades al llibre. Amb llapis vol dir que hi vull pescar coses, que sé que hi pescaré coses, i que vull estar atenta i marcar-les o apuntar-me-les perquè aquestes coses després les necessitaré per escriure o per tornar-hi, o fins i tot mentre llegeixo tornaré enrere per rellegir-les. Llegir amb un llapis a la mà, com una canya de pescar...