Estimat monsieur Germain,
He deixat que s'apagués una mica el rebombori que m'ha envoltat durant tots aquests dies abans de parlar-vos de tot cor. Acaben de concedir-me un honor massa alt que jo no he buscat ni sol·licitat, però quan en vaig tenir notícia el meu primer pensament, després de la meva mare, fou per a vós. Sense vós, sense aquesta mà afectuosa que vau parar a l'infant pobre que jo era, sense el vostre ensenyament i el vostre exemple, res de tot això no hauria succeït.
D'aquesta mena d'honors, no en faig gaire cabal. Però aquest, si més no, em dóna ocasió per expressar-vos tot el que heu estat, sou i sempre sereu per a mi, i per assegurar-vos que els vostres esforços, el vostre treball i el cor generós que hi posàveu continuen ben vius en un dels vostres petits col·legials que, malgrat els anys, no ha deixat de ser el vostre alumne agraït.
Us envio una abraçada ben forta.
Albert Camus
* * *
El 19 de novembre de 1957, poques setmanes després d'haver-se assabentat que havia guanyat el premi Nobel de literatura, Camus pren la ploma per donar les gràcies al seu mestre Louis Germain. Es tracta d'un testimoniatge extraordinari de com un docent valuós i apassionat havia pogut canviar la vida d'un estudiant nascut en una família pobra d'Algèria, sense pare (mort a la guerra) i criat gràcies als sacrificis de la mare (gairebé sorda i analfabeta) i de l'àvia. Contra el parer dels familiars, que empenyien l'Albert a trobar feina immediatament per guanyar-se la vida, Germain el prepara de franc per al concurs per obtenir una beca d'estudi en el liceu Bugeaud. Camus tenia a penes onze anys. Trenta-tres anys després, en rebre el reconeixement més prestigiós que es destina a un literat, L'Albert expressa la seva gratitud a l'educador que li havia ofert l'oportunitat de ser allò que havia esdevingut...
Nuccio Ordine. Els homes no són illes. Els clàssics ens ajuden a viure. Traducció de Jordi Bayod. Quaderns Crema, 2022.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada