un artefacte literari rodó

«Rellegida molts anys després, Bon dia, tristesa de Françoise Sagan, impecablement traduïda per en Josep Maria Pinto, el traductor de Proust. Tota una sorpresa. De fet, l'he apreciat molt més ara que quan la vaig llegir per primera vegada: massa jove per entendre l'aparent volubilitat de la veu narradora. És una obra sorprenent que manté, intacta, la seva capacitat d'atrapar el lector i d'agafar-lo per les solapes. El seu compromís descarat amb la frivolitat, la lleugeresa, la despreocupació, la inconstància i la felicitat més immediata i fugissera em sembla una meravella pel que té d'inusual i provocador, però encara més per la sofisticació dels seus mecanismes narratius, que fan d'aquesta novel·la un artefacte literari rodó. Saber que l'autora només tenia disset anys quan la va escriure no fa sinó redoblar la meva sorpresa i admiració. De fet, diria que l'obra se sosté sobre la forma de lleugeresa de què parlava Calvino al seu darrer llibre pòstum, Lezione americane: una gravetat sense pes la recorre i trava de cap a cap. »

 

Àlex Susanna. El món en suspens. Proa, 2022. P. 319.