anna k. va a la biblioteca

«Anna K. puja les escales de la biblioteca tota encongida i aterrida pel pànic. Tot just toca a terra amb les puntes dels peus a cada una de les seves porugues passes. Empeny la porta de vidre de l'entrada i n'obre l'angle just perquè el seu cosset, quasi invisible, pugui arribar a passar sense ser vista. Sembla que entri en secret quan les seves passes són a punt de trencar-se, de tan primes. Entra fins al mostrador. Els seus ulls no arriben a l'alçada del taulell de fusta on ha de deixar el llibre. Quasi oculta, retorna el llibre, que li tremola als dits. Potser un d'Enid Blyton o de Roald Dahl. No gosa mirar cara a cara el rostre adust de la persona que té el poder de fer seu tot aquell mar de llibres que l'envolten i que ella, fins llavors, tant havia envejat. Fa mitja volta sense tocar a terra i, amb una temorosa prudència, camina fins als prestatges i contempla, quieta, el llom de tot aquell tresor que brilla davant seu. Avançarà unes passes i, amb el dit, resseguirà alguns llibres fins que es decidirà per algun. Refà el seu camí i enretira una de les cadires d'una de les taules. S'hi asseu sense que ningú no arribi ni a notar-ho. De tan subtil, sembla no ser-hi. Obre el llibre i no mira, en cap moment, al seu entorn. Obre el llibre i s'hi submergeix amb ganes de ser xuclada somni endins per desaparèixer del món. Quan comença a llegir sembla que tremoli per tot el que l'envolta. Els seus peus no arriben a tocar la superfície de moqueta que folra el terra que l'acull. Llegeix, amb un terror que sembla no tenir explicació, més endins de les pàgines del llibre i intenta desxifrar tot allò que es belluga dins seu i que no es capaç d'ordenar de cap manera.»

Martí Rosselló. Anna K. Quaderns crema, 2000. P.  67-68.