divendres, 14 de juliol del 2023

la mano que mece la cuna


Hojeo en una librería una nueva edición de El hacedor, de Borges. Llego a «Le regret d'Héraclite» y me sorprendo ante un cambio esencial  en el famoso dístico que todos los aficionados a Borges recuerdan: «Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca / Aquel en cuyo abrazo desfallecía Matilde Urbach».

En esta versión la palabra abrazo viene sustituida por la palabra amor. ¿Cómo que amor? El copyright es de María Kodama. Imagino lo que ha sucedido y espero que no se perpetúe.


Iñaki Uriarte. Diarios: 2008 - 2010. Pepitas de calabaza, 2015. P.102.

 

6 comentaris:

  1. Aquest apunt sí que m'ha sorprès!

    No em considero entre els "aficionados a Borges", tot i que durant un temps el vaig llegir molt, i aquest poema va arribar a tindre un significat molt especial. Però mai no l'havia vist amb la paraula "abrazo"! L'exemplar que tinc d'Obra poética 1923/1977 és d'Alianza, la 6a reimpressió (1993) d'una edició de 1972 (ampliada amb més poemes el 1979). Hi apareix al poema així:

    «Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca / Aquel en cuyo amor desfallecía Matilde Urbach»

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc de Borges de tota la vida. I res d'amor, abrazo. No conservo l'exemplar. Ves a saber què se n'ha fet. Clar que ara n'haig d'obrir una línia d'investigació. Això no pot pas quedar així. N'hem de treure l'entrellat.

      Elimina
    2. I tant!
      Vols una foto del meu llibre?

      Elimina
  2. Ep, no ha set pas tan difícil:

    Matilde Urbach, se sabe, aparece en aquel dístico inmortal cuya primera aparición en libro se remonta al año 1960, en El hacedor:

    Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca
    aquel en cuyo abrazo desfallecía Matilde Urbach.

    Los versos — que habrían de ser modificados en ediciones posteriores trocando “abrazo” por “amor” porque, a decir de Borges, quedaban muy sibilantes ...


    Ho he tret d'aquí.

    ResponElimina
  3. Si és així, Kodama no hi té res a veure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, el que em faltava, que la Kodama no hagués set tan xunga com la pintàvem. No sé si podré viure amb això, la veritat.

      Elimina