Edicions del Periscopi ha publicat en català ‘Els grans optimistes’, de Rebecca Makkai. Una història amb dues trames temporals i que fa dialogar una dona gran que rememora el seu passat en el món de l’art en l’època de la Primera Guerra Mundial a París i un jove del món de l’art de Chicago dels anys 80 amb un entorn destrossat per la sida. “Amb la sida, estem tornant al secretisme i silenci del principi”, ha lamentat l’escriptora nord-americana en declaracions a l’ACN. ‘Els grans optimistes’, traduïda al català per Marc Rubió, ha estat finalista del Premi Pulitzer 2019 i del National Book Award 2018.
El 1985, mentre el Yale Tishman comença a prosperar en l’àmbit professional, Chicago es veu devastada per l’epidèmia de la sida. 30 anys després, la Fiona, amiga de joventut del Yale, viatja a París a buscar la seva filla desapareguda. Amb dolor, retroba el món que creia haver deixat enrere i rememora els dies que van marcar el futur de tots aquells joves.
L’autora volia escriure sobre el món de l’art a la Primera Guerra Mundial a París amb una dona gran que rememorés els seus millors dies en aquella època i, per tant, no podia viure més enllà dels anys 80. Va decidir en el procés de creació de la novel·la que necessitava un segon personatge amb qui la seva protagonista parlés. Aquí va introduir un jove del món de l’art de Chicago dels anys 80 i això la va portar a parlar de l’epidèmia de la sida, que era un tema que sempre l’ha fascinat. Assenyala també que les seves millors obres tracten sobre més d’un tema; en el cas contrari, assegura, se sentiria molt limitada.
Gran part del procés de documentació de l’escriptora es va basar en entrevistes i es va documentar molt sobre la crisi de la sida. “S’ha escrit molt poc sobre aquella crisi i per això vaig decidir entrevistar com més persones millor”, apunta. Destaca que molts dels entrevistats van ser molt oberts i van compartir moments molt tristos de la seva vida. “A vegades acabàvem plorant junts perquè eren moments molt catàrquics”. Assegura que no va basar la història en cap persona que va entrevistar en concret, però sí que els seus testimonis li van servir per configurar els personatges de ficció. “No es parla prou de la sida”, ha manifestat. “És una epidèmia molt present entre nosaltres”, diu i posa com exemple que cada any moren de 750.000 a 1 milió de persones per la sida arreu del món. Amb la sida, “estem tornant al secretisme i al silenci del principi”. Diu que a Estats Units als 80 no es parlava de la malaltia per “por, estigma, ignorància i homofòbia i avui en dia aquests motius encara hi són, però potser menys”. Actualment, creu que els periodistes no donen cobertura a la sida perquè és “una cosa de fa 40 anys” i, per altra banda, hi ha “una vessant de menyspreu racista perquè es pensen que només passa a l’Àfrica o als pobres”. A Makkai sempre li ha interessat que en les seves novel·les hi hagi més d’un punt de vista temporal. “Si parles d’un personatge en diferents moments de la seva vida hi ha d’haver una certa coherència perquè es tracta d’una mateixa persona però a la vegada canviem molt al llarg d’una vida. La protagonista de jove s’aferra a un amor perdut que no supera mai, però quan la coneixem de gran veiem aquesta part més sàvia i raonada de l’edat”. Explica que pel personatge es va basar amb les experiències de les dones joves que va descobrir que anaven a París a estudiar a les acadèmies d’art en l’època de la Primera Guerra Mundial. Així mateix, li interessava veure com algú que ha tingut una joventut “molt esbojarrada es fa gran i té una vida tradicional. M’interessava explorar com una família pot veure una senyora com la mare o l’àvia i res més, mentre que ella al seu cap segueix sent la dona rebel que ha recorregut mig món”. Makkai remarca que al llibre ha volgut mostrar que quan algú viu un moment de crisi, tota la seva vida no es limita només a aquesta crisi, sinó que un té altres coses a la vida que l’ocupen. Sobre la sida, afegeix, “la major part l’obra artística que s’ha fet se centra en els aspectes relatius a la sida i no amb la resta de coses que et passen a la vida”. Indica que el títol del llibre ‘Els grans optimistes’ ve a dir que l’obra és una tragèdia, però no per ser trist és depriment. “No en surts pitjor quan l’has acabat de llegir del que estaves abans”, apunta.
L’autora Nascuda a Chigado l’any 1978, Makkai és professora del Sierra Nevada College i de la Universitat de Northwestern, i directora artística del centre per a escriptors StoryStudio Chicago. És autora de les novel·les ‘The Borrower’ (2011) i ‘The Hundred-Year House’ (2014). ‘Els grans optimistes’ ha estat finalista del Premi Pulitzer 2019 i del National Book Award 2018, i ha rebut nombrosos guardons, com l’Andrew Carnegie Medal, que atorga l’Associació Americana de Bibliotecaris, el L. A. Times Book Prize, l’Stonewall Award i el Chicago Review of Books Award. També se n’han adquirit els drets per fer-ne una pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada