«FRANKENSTEIN NO ÉS EL NOM del monstre, és el nom del creador del monstre i prou; al monstre pròpiament dit mai no se li dona un nom, cosa que contribueix a la confusió productiva que porta la majoria de la gent, fins i tot la que sap que no és correcte, a pensar i parlar de l'ésser com a «Frankenstein».
El doctor Frankenstein, en cert sentit el pare (i la mare), es troba l'ésser, poc després d'haver-lo creat, traient el cap per la vora d'un llit, com un nen petit a l'habitació dels seus pares. El doctor Frankenstein fuig corrents d'aquella visió, aterrit. A partir de llavors, l'ésser ha de campar tot sol. Durant una temporada ronda la casa d'una família que voldria que l'acollís; el pare és un home cec; un dia, l'ésser reuneix coratge i es presenta davant d'aquell home cec i amable; l'home escolta commogut la seva història; llavors tornen els seus fills, que es posen a cridar plens de terror i foragiten de mala manera el monstre, tot i que ell plora i s'aferra als genolls del pare cec com ho faria un nen.
Després d'això, l'ésser es posa furiós i es torna violent; com passaria amb un nen, també.
L'ésser només menja fruita i baies, de carn no en menja mai.
La majoria de la gent afirma que quan veu nadons li venen ganes de menjar-se'ls.
Així, doncs, en realitat els nadons potser apareixen a la literatura més del que veiem d'entrada.»
Rivka Galchen. «Frankenstein». A: Petits parts. Traducció d'Alba Dedeu. Amsterdam, 2023. P. 49-50.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada