idees que cremen

ANTONI GUTIÉRREZ-RUBÍ
Idees que cremen
La Vanguardia
16|11|2023

Allà on es cremen llibres s'acaben cremant persones, en paraules de Heinrich Heine. Aquest poeta i assagista alemany va escriure la frase anys abans que, el maig del 1993, es produís la crema de llibres per part dels nazis. Aquell any, a nombroses universitats, les lligues estudiantils, amb el suport del professorat, van organitzar la crema de milers d'exemplars d'autors que anaven des de Franz Kafka fins a Karl Marx. Es van organitzar fogueres a 34 ciutats, un acte simbòlic de gran transcendència, on van cremar més de 25.000 llibres "no alemanys", la qual cosa presagiava un període de censura i control. El govern nazi pretenia així guanyar la batalla cultural.

El maig de 2023, noranta anys després, es publicava: Allí donde queman libros. La violencia política contra las librerías, de Gaizka Fernández Soldevilla i Juan Francisco López Pérez. Un recorregut per "centenars d'atemptats dels quals han estat objecte llibreries, fires del llibre, editorials i distribuïdores a Espanya entre el 1962 i el 2018. Una bibliofòbia violenta que portava la firma de la ultradreta, que s'havia reactivat durant la crisi terminal de la dictadura franquista".

La crema de llibres té una alta càrrega simbòlica de la qual emana la censura, l'oposició frontal, sense complexos ni sensibilitat, a tot allò que les diferents obres, la seva temàtica i autors, representen. Reduir les paraules a cendres pretén esborrar la memòria històrica i, amb ella, ideals, valors i conviccions. La crema s'interpreta com el preludi d'altres formes de destrucció i abús. Encara que el poder de la paraula, de les idees, va sempre més enllà i aconsegueix blindar-se amb més força, ressorgint com el fènix. La imbatibilitat de la paraula escrita, la seva capacitat d'apel·lar i connectar amb la raó i l'emoció de les i els lectors és una realitat que l'extrema dreta ha anat assimilant.

L'extrema dreta ja no crema llibres. Els escriu, els edita, els ven, els llegeix, els posa en mans de la ciutadania. Un fenomen que va guanyant terreny (i diners) i que es va fent un lloc, cada cop més rellevant, en les grans editorials i en espais públics com les fires del llibre que se succeeixen a tot el món. Autors i paraules que eren fora dels circuits culturals hegemònics es normalitzen...sense fer soroll.