FLANNERY O'CONNOR: CAP FILL.
Eudora Welty: cap fill. Un llibre infantil.
Hilary Mantel, Janet Frame, Willa Cather, Jane Bowles, Patricia Highsmith, Elizabeth Bishop, Hannah Arendt, Iris Murdoch, Djuna Barnes, Gertrude Stein, Virginia Woolf, Katherine Mansfield, Mavis Gallant, Simone de Beauvoir, Barbara Pym: cap fill.
Helen Gurley Brown, l'autora de Having It All: cap fill.
Katherine Anne Porter: cap fill, molts marits.
Alice Munro: tres filles. Dos marits. Primera col·lecció de relats als trenta-set anys.
Toni Morrison: dos fills. Primera novel·la als trenta-nou.
Penelope Fitzgerald: tres fills. Primera novel·la als seixanta, i vuit novel·les més.
John Updike: molts fills. Molts llibres. El primer llibre als vint-i-cinc.
Saul Bellow: molts fills. Moltes esposes. Molts llibres. El primer als vint-i-nou.
Doris Lessing: va deixar dos dels tres fills enrere perquè els criés el pare. Més tard va mig adoptar una noia adolescent de l'edat d'un dels seus fills. Va dir, i va haver de respondre moltes vegades preguntes sobre el fet d'haver-ho dit, que no hi havia «res de més avorrit per a una dona intel·ligent que passar estones interminables amb nens petits». Molts llibres.
Muriel Spark: un fill, nascut a Rhodèsia del Sud durant el seu matrimoni amb Sidney Oswald Spark, que era maniacodepressiu. Es va traslladar a Londres sola i va deixar enrere el seu home. El fill, a qui també va deixar enrere encara petit, va acabar sent acollit per una parella de verdulers del mateix carrer on havia viscut la família, fins que se'n va anar a viure amb els avis materns a Escòcia. Més tard, la mare va desheretar el fill, molesta, es diu, perquè el noi es queixava a la gent que ella no volia admetre que era jueva. Entre altres coses. Molts llibres.
Rebecca West: va tenir un fill amb H.G. Wells, amb qui no estava casada. Va intentar convèncer el nen que era la seva tieta en comptes de la seva mare (se suposa que pel bé de la criatura). El 1995, el fill va escriure un roman à clef, Heritage, sobre el fill d'uns pares mundialment famosos; la mare no hi surt ben parada. Durant vint-i-nou anys, West va aconseguir impedir que es publiqués. El 1984, quan finalment va sortir el llibre, el fill, que tenia seixanta-nou anys, hi va afegir una introducció encara més crítica amb la seva mare. Aquell mateix any, el fill va publicar una biografia lloant el seu pare, que va estar ben poc present en la seva vida.
Shirley Jackson: quatre fills.
J.G. Ballard: es va quedar vidu amb tres fills petits. Bevia cada dia, era molt productiu i anomenava «miracles de vida» tots els seus fills en una autobiografia titulada, precisament, Miracles of Life. En descriure el moment en què va veure els seus fills acabats de néixer, deia: «Lluny de ser joves, tan joves com ho pot ser un ésser humà, semblaven immensament vells, amb el front i els trets afinats pel temps, tan arcaics i llisos com els caps dels faraons en l'escultura egípcia, com si haguessin recorregut una distància immensa per trobar els seus pares. Llavors, en un segon, es van tornar joves». Ballard també va escriure amb nostàlgia sobre el temps que va passar quan era petit als camps de presoners de Xangai.
Rivka Galchen. «Notes sobre alguns escriptors del segle XX». A: Petits parts. Traducció d'Alba Dedeu. Amsterdam, 2023. P. 61-62.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada