el preu del llibre

«A l'altre costat hi ha els pares que argumenten que els llibres són cars. El preu mitjà dels llibres de lectura infantils i juvenils no ultrapassa els dotze euros. I en total se'n llegeixen tres cada any (sis si comptem cada una de les dues llengües). Setanta-dos euros. Menys que el preu mitjà d'unes de les vambes que es compren als nens. O de les samarretes oficials del Barça.  O de les entrades d'una família al parc d'atraccions un sol dia. El preu del llibre és l'argument més barroer, absurd i estúpid que poden esgrimir els pares en contra dels llibres de lectura, perquè pel preu de dos mals gintònics ja tenen un llibre. I perquè no dubten en cap moment en fer activitats molt més cares que la compra dels llibres. Però queixar-se del preu dels llibres de lectura i privar als seus fills de poder fer una biblioteca personal és un recurs fàcil que mostra fins a quin punt hem fracassat com a societat quan ara la lectura i la possessió física d'un llibre és quelcom menyspreable. Si fa quaranta anys simbolitzava l'ascens i la màxima il·lusió d'una família republicana a Mallorca ara els llibres fan basarda. I com que fan basarda, molt millor socialitzar-los que no pas comprar-los. És molt millor les vambes o la samarreta oficial.

[...] I ep, en aquests moments de crisi econòmica és cert que hi ha moltes famílies que ho estan passant realment malament. És cert que hi ha infants que ni tan sols tenen diners per pagar el metro o per fer tres menjades al dia en condicions i que només mengen mig decentment a l'escola (un dia caldrà aturar-se en el gran tema dels menjadors escolars i el negoci que hi ha al darrere, tot sovint en mans de grans multinacionals que no tenen gens de respecte per les criatures, les seves necessitats alimentàries i educatives). En aquests casos, analitzables un per un, és quan les AFA i les administracions han d'intervenir i obtenir exemplars per als alumnes en qüestió. Comprant-los, demanant-los a l'editorial o fent el que sigui necessari. Cap nen s'ha de quedar sense poder tenir la seva pròpia biblioteca personal perquè els llibres alimenten l'ànima. I de vegades això és tan important o més que alimentar el propi cos. »

 

Sebastià Bennasar.  «Què fem amb els clàssics?». A: Un país lector?. Xandri, 2023. P. 111-112.