els llibres no llegits

IMMA MONSÓ
Els llibres no llegits
La Vanguardia
24|4|2024

Sempre he comprat més llibres dels que puc llegir. O en rebo. O me'n regalen. Amb l'agreujant que, des de fa molts anys, no me'n cap ni un més a casa. A totes les parets hi ha prestatges atapeïts i l'únic forat on una vegada hi va haver un gerro fa temps que va ser ocupat, de manera que no puc posar flors i, si me'n porten, les poso a assecar (dintre d'un llibre).

Pel que fa als llibres nous, els apilo on puc. Fa anys, la presència d'aquestes piles de llibres per llegir m'angoixava, com angoixen les tasques pendents a la vista. A més, em sabia greu pensar que, després de llegir-los, hauria de fer un forat en un prestatge i expulsar llibres de més antiguitat. Les coses van canviar amb l'arribada del llibre electrònic. El vaig adoptar amb gust perquè soc hipermetrop i els textos en lletra petita em provoquen migranyes.

Ara la biblioteca digital de llibres no llegits ha crescut a un ritme també accelerat, però són virtuals: si no els busco, no els veig. D'altra banda, continuo acumulant, tot i que menys que abans, piles de llibres físics no llegits. Però ara ja no em provoquen angoixa. Ja no els veig com si fossin orfes desatesos ni tampoc com si fossin tasques que he d'assumir. Al contrari, penso que encara que mai no arribi a tenir temps per llegir-los ni espai per col·locar-los, la seva presència m'aporta coses bones: la promesa d'unes hores lentes, viscudes en una dimensió diferent i més humana.

De manera que, tot i que mai no he estat fetitxista del llibre com a objecte, per fi em rendeixo a l'evidència: un llibre que mai no llegirem no és un objecte qualsevol. No és inútil, no és insignificant, no és trivial. M'agrada observar els lloms apilats i pensar que algun dia tindré el temps (o les ganes) de passar-ne les pàgines, olorar-les i tocar-les i emprendre nous viatges, revelar nous secrets, fer-me preguntes noves. També pot ser que aquest moment no arribi mai, tot i que la majoria han estat llibres desitjats.

Però ai!...El món és ple de llibres desitjats que van ser abandonats perquè els seus propietaris no van calcular el temps i l'atenció que requereixen. I malgrat tot, sempre és millor que un llibre tingui un amo en comptes de podrir-se en un magatzem inhòspit en espera de ser guillotinat.