Sóc la Charlotte SimmonsTom WolfeA la prestigiosa universitat Dupont, on estudia l'elit privilegiada de la joventut americana, hi arriba la Charlotte Simmons, una estudiant becada d'un petit poble de Carolina del Nord amb un expedient brillant però molt innocent. La protagonista es veu atrapada entre la colla intel·lectual de l'Adam Gellin; les estrelles esportives del campus com Jojo Johassen, i el món exclusiu i salvatge de les fraternitats universitàries, amb un cregut Hoyt Thorpe obsessionat per pertànyer a la classe dominant. La Charlotte ben aviat aprèn, amb consternació, que Dupont és més a prop de Sodoma que d'Atenes, i que el sexe, ser guai i el mam tenen molta més importància que els èxits acadèmics.Open. MemòriesAndre AgassiQuan era molt petit, li van posar una raqueta de joguina a la mà. Des d’aleshores, Agassi no ha fet altra cosa que donar cops de pilota. El seu pare, obsessionat a convertir-lo en un astre del tenis, va construir una màquina (el Drac) que disparava 2.500 pilotes al dia contra el petit Andre.Escrita pel premi Pulitzer J. R. Moehringer, Open és la semblança a cor obert d’Andre Agassi, que en aquestes memòries es mostra tal com és: un home que es va haver d’enfrontar a les pressions de la seva família, i de la fama, però que sempre va conservar el valor de la amistat i un sentit altruista de la vida. En aquesta fascinant autobiografia, Agassi revela, amb sentit de l’humor i tendresa, una vida definida per la contradicció entre un destí imposat i l’anhel de complaure els qui ho van sacrificar tot per ell.El campeón ha vueltoJ. R. MoehringerEs feia dir el Campió i assegurava ser Bob Satterfield, el «millor noquejador de tots els temps». Però això va ser anys enrere. Ara dormia al carrer. J. R. Moehringer (Nova York, 1964) es va trobar amb aquesta història el 1997. L’avui exitós autor d’El bar de las grandes esperanzas era un jove periodista que buscava un reportatge que el fes sortir de l’oblit professional. Algú li va dir que el suposat Satterfield, antic as de la boxa nord-americana que va triomfar entre 1945 i 1957, s’havia convertit en un indigent.El que es va trobar el periodista al conèixer el Campió no va ser només una gran història amb bastants clarobscurs, presentada en capses xineses amb veritats a mitges i identitats impostades, sinó també tota una lliçó d’aquell periodisme de cocció lenta que verifica les dades en aquests temps de presses digitals. Seguir el fil del relat i desenredar la troca el va portar a publicar la història a Los Angeles Times Magazine. «Si no hagués sigut per aquest article, és poc probable que jo continués avui en el periodisme i, potser, ni tan sols seria escriptor», assegura via mail l’autor, que ha escrit un pròleg especial per a l’edició d’aquell reportatge, El campeón ha vuelto (Duomo), i que l’any 2000 va aconseguir un Pulitzer per un altre article. (Helena Hevia. El Periódico)
«L'experiència Federer»A: He ballat (breument) la congaDavid Foster Wallace
He ballat (breument) la conga posa a l'abast del lector català una selecció dels articles i reportatges més representatius de David Foster Wallace. Una antologia que tornarà a submergir el lector en l'univers lúcid i irònic d'aquest escriptor convertit ja en una veu única dels darrers anys.
Una de les millors peces del llibre és el reportatge-retrat sobre Roger Federer. Hi relata l'experiència de veure jugar Federer en la final de Wimbledon que el suís va disputar amb Rafael Nadal el 2006. Foster Wallace hi fa un desplegament prodigiós de recursos. Amb una mirada alhora poètica i científica, analitza comparativament els dos jugadors, fa un repàs de l'evolució de l'esport, es recrea en l'estupor meravellat de veure en directe un cos humà eficaç com una màquina i gràcil com un animal… "Com si volguessis xiular Mozart en un concert de Metallica". El mateix es pot dir de David Foster Wallace, amb la seva prosa musculosa i alada i amb la seva capacitat per convertir el tennis d'alta competició en un tema propici per a l'especulació estètica i espiritual. (Pere Antoni Pons)TyrannosaurusGuillem FronteraMiquel Moragues i Gori Montcada tenen deu anys quan ingressen al seminari. Passada la paret que els separa del món, és un altre univers que comença, on res del que coneixien —afectes, jocs i somnis— no té dret a existir. L’autoritat dels frares és una forma de control que s’immisceix per totes les esquerdes de la personalitat. I un abús que pren possessió dels cossos.Escrita quan feia deu anys que el seu autor n’havia sortit, Tyrannosaurus és una novel·la que sacseja i fa tremolar d’emoció. El silenci dins el qual es cometen els abusos esdevé sensorial i t’acompanya de cap a cap de la lectura, de manera que hi sentis la veu lleu dels infants que els pateixen o els sospiten.La ciudad y los perrosMario Vargas LlosaUn grupo de jóvenes que se «educan» en una disciplina militar implacable y violenta aprenden a sobrevivir en un ambiente que lleva muy arraigados los prejuicios raciales y las diferencias entre clases sociales y económicas; donde todos se muestran como no son en realidad y la transgresión de las normas parece ser la única salida.
_______________
P.S.: Aquest és el resultat d'introduir en el meu cervellet, clarament atiat per la lectura de Triomfador, els termes esport i abús.
Ens veiem avui a dos quarts de set del vespre. Fins després, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada