el castaween

«Torna a ser Tots Sants. Els carrers s'han tornat a omplir de canalla que s'ha disfressat, tantes modalitats del terror còmic. He vist nanos amb serres mecàniques de cartró clavades al cap. Les ordes infantils corren pels carrers de ciutats i pobles fent el paga o plora, o com se n'hagi de dir. Cada vegada hi ha més comerços i més particulars que se sumen a l'ambient de Carnestoltes abans de Carnestoltes. És bonic. He vist un cartell que deia CASTAWEEN. La Castanyada no ha desaparegut. Simplement s'ha dissolt en l'orgia de sang falsa, en l'apologia del plàstic (caretes i gàdgets), i ha passat a ser un aspecte més de la diada.

Com cada any, les xarxes socials, les sobretaules i algunes columnes de defensors de les essències s'han omplert de planys, i fins i tot d'arguments judicifinalistes sobre la substitució cultural. L'acudit més recurrent ha estat el que diu que tal vila, aquell barri, s'ha convertit, la Nit dels Difunts, en una raconada de Wisconsin. M'han recordat aquell bisbe de Dijon que l'any 1951 va cremar un Pare Noel a la plaça, en presència dels nens de totes les parròquies, per denunciar que els costums dels Estat Units delmaven la mil·lenària tradició local nadalenca —cap de concreta, és clar.

Si no fos que Halloween és l'excusa ideal per quedar com un guardià cultural —com un segurata de la tradició— , tots aquests alarmistes haurien d'afinar més la posició i, en conseqüència, queixar-se tot l'any, per donar exemple, dels usuaris d'iphones, dels que porten nikes, dels nostàlgics de Michael Jordan i dels bevedors de cocacola.

L'encarregat del supermercat de sota casa, en canvi, ho té més clar. Ha tunejat l'establiment a més no poder, i els treballadors, disfressats de nena de l'exorcista, de nòvia cadàver o d'assassins en sèrie, cada tarda a les cinc fan una coreografia macabra per als compradors, al ritme de Thriller, de Michael Jackson. Li pregunto per què. Em diu que d'aquesta manera cohesiona l'equip i que de retruc distreu la clientela. Veig el xarcuter disfressat de vampir, ballant amb cara de pomes agres —molt agres. L'ambient és fabulós. Una padrina s'esgarrifa, encantada de la vida. Aviat serà Nadal.»

Adrià Pujol Cruells. I si : especulacions sobre llenguatge i literatura. Arcàdia, 2022. P. 70-71.