la llibretera invencible del carrer buenos aires

SERGIO VILA-SANJUÁN
La llibretera invencible del carrer Buenos Aires
La Vanguardia
25|11|2024

Montse Serrano, la llibretera del carrer Buenos Aires de Barcelona, l'ànima de la +Bernat, va morir ahir després d'una llarga i valenta lluita amb la malaltia. Deixa una herència de compromís amb la literatura i el llibre, de simpatia i intensitat vital, d'afecte als que s'hi van acostar i d'inesgotable activisme cultural i cívic, per sobre de les limitacions físiques que en una llarga trajectòria va haver d'afrontar.

Nascuda el 1955, llicenciada en Ciències de la Informació, molt jove va rebre el diagnòstic del limfoma que li deixaria greus seqüeles. Ella mateixa va explicar a les seves memòries. Todo pasa en la calle Buenos Aires, plenes d'anècdotes, que el suport familiar va ser determinant per decidir-se a obrir la llibreria el dia de Sant Jordi del 1979, amb la seva amiga Isabel del Castillo, i aviat venien títols com la Guia galàctica per a autoestopistes, de Douglas Adams; El factor humà, de Graham Greene; La història interminable, de Michael Ende, i El nom de la rosa, d'Umberto Eco, que encara continuava venent ara, tot i que ella no el va arribar a acabar, segons confessava.

Un dia va decidir posar dues cadires davant el taulell; els clients s'hi asseien a llegir i a parlar. Va entendre que una llibreria, a més d'un lloc de venda de llibres, és un espai de trobada.

El 2010, amb el suport d'un grup d'accionistes liderat per la família Milà a través d'un micromecenatge, va ampliar notablement l'espai absorbint un sex shop veí que tancava, cas insòlit en la història de les llibreries.

La nova +Bernat ha estat aquests tres lustres un lloc d'activitat incessant amb presentacions pràcticament cada dia i una clientela fidel i motivada. El lloc de trobada que la seva directora desitjava, on podies fer un cafè, dinar o llegir el diari abans o després d'adquirir lectura de fons. Un cèlebre escriptor veí, Enrique Vila-Matas, l'al·ludeix en una de les seves novel·les. Polítics com Miquel Iceta i Jaume Collboni la visitaven regularment. La llibreria col·laborava sovint amb la biblioteca pública més pròxima, l'Agustí Centelles. També va incorporar tertúlies i clubs de lectura, i la mateixa Montse en va dirigir un.

Per no pocs redactors i col·laboradors de La Vanguardia, a més, ha constituït un espai sempre favorable i acollidor. També per a l'editorial Libros de Vanguardia, que hi ha presentat alguns dels seus títols, i els últims anys organitzava amb +Bernat l'estand de Sant Jordi. Visitar la Montse era garantia de sortir del local del carrer Buenos Aires amb algun nou projecte o iniciativa. La nostra insubstituïble llibretera de proximitat transmetia un entusiasme que no va defallir mai, ni tan sols els seus últims mesos d'activitat.

Era molt divertit sentir-la explicar anècdotes que havien passat a la seva llibreria. Des d'una confusió entre Erasme de Rotterdam i l'ase de Rotterdam, la història d'amor entre dos clients o el senyor que hi anava cada dia a llegir el diari i, quan no el va trobar, va demanar "el de l'endemà".

La limitació de la cadira de rodes no va impedir a Montse Serrano una participació activa en diferents convocatòries del sector. Va llançar el seu missatge de compromís llibreter al Fòrum Edita, i sé que una de les seves alegries dels últims anys va ser participar en la Fira de Frankfurt del 2022, amb Espanya com a país convidat. Allà, ben emparada de bones amigues, va parlar amb tothom, va contactar amb els principals autors presents i va difondre el missatge positiu de la +Bernat.

La lliçó de la Montse, la llibretera invencible del carrer Buenos Aires, ha estat impressionant per als que l'hem coneguda. La seva família de +Bernat, amics i col·laboradors, seran avui a la llibreria per rebre els que vulguin expressar el seu afecte i el seu dolor per la pèrdua.