obra maestra, juan tallón

ALLAU
«Obra maestra», Juan Tallón
Al blog: The Daily Avalanche
10|9|2023

El Centro Reina Sofia —inicialment dedicat a exposicions temporals i per això encara no denominat museu— fou inaugurat el mes de maig de 1986 amb una mostra denominada Referencias e identidades, on s’exhibia obra creada expressament per alguns dels artistes plàstics contemporanis més reconeguts. Noms com els de Cy Twombly, Antonio Saura, Georg Baselitz, Antoni Tàpies, Eduardo Chillida o Richard Serra omplien les sales de la planta baixa de l’edifici de Sabattini que la reina Sofia havia  vingut a inaugurar. Un cop acabada l’exposició, la monumental obra de Serra —quatre enormes peces d’acer que duien el titol Equal - Parallel: Guernica - Bengasi— va passar a un magatzem, del qual va sortir breument el 1990 per a la inauguració del museu. Després fou dipositada a unes naus d’una empresa dedicada al magatzematge d’obres d’art a Arganda del Rey i allà fou oblidada.

Passen quinze anys i, quan el museu pretén recuperar la peça, resulta que l’empresa que la custodiava fa temps que va tancar per fallida i en els terrenys que ocupava ara s’alça una delegació d’hisenda. Què ha passat amb l’escultura de Serra? Com es possible que es volatilitzin trenta-vuit tones d’acer sense deixar cap rastre? La notícia salta als diaris el gener de 2006 per a vergonya dels responsables del museu, però l’escàndol dura poc, com sol passar amb successos de caire cultural i, si ho preguntéssim ara, segurament gairebé ningú sabria dir com es va resoldre. 

Juan Tallón rescata a Obra maestra aquest incident i, a partir d’un combinat de realitat i ficció, l’expandeix en el temps i ens ofereix tant els antecedents com les prolongades seqüeles. I ho articula a partir del relat de més de setanta testimonis [com m’agraden les narratives corals!] de persones relacionades amb el cas, tant de conegudes com de gent del carrer (possiblement fictícia). Aquí hi surten autoritats —la directora del centre, un funcionari del ministeri de cultura, un regidor, un diputat…—, gent del món de l’art, però també un jubilat, una guàrdia de seguretat o un taxista. No hi manquen estrelles invitades —Philip Glass, Oriol Bohigas, César Aira, Jean Nouvel…—, només la reina s’hi troba a faltar.

I l’únic que té dret a repetir testimoni és per descomptat Richard Serra, qui, malgrat que és considerat l’escultor viu¹ més important, du a l’esquena un bon historial de falta d’entesa amb el seu públic. No és només el mutis misteriós del Reina Sofía, sinó altres incomprensions, com el desmantellament de la peça Tilted Arc a Nova York, l’abandó sota la pluja d’una escultura al Museo de Bellas Artes de Bilbao o les amenaces al mur de la plaça de la Palmera a Sant Martí de Provençals. Amb l’agreujant que, com les seves peces estan pensades per a un espai concret, el rebuig les condemna a la destrucció.

Obra maestra desplega els seus tentacles pel món de l’art i més enllà, i entre laberints burocràtics, fatxenderia política, vel·leïtats del mercat i misèries de l’ego ens fa una passejada molt distreta i instructiva sobre la creació i els seus límits. 

___________

P.S.: ¹Quan l'Allau va publicar l'apunt, en Richard Serra encara era viu. Va traspassar el 26 de març de 2024.