divertit és el contrari d'avorrit

Cómo se hace una chica
Al blog: Els llibres del senyor dolent
9|11|2015

Caitlin Moran és més coneguda en el seu vessant d’assagista feminista, i aquest llibre sembla a priori una novel·la, però pel títol ja intueixo que no s’allunyarà gaire dels temes habituals de l’autora.

Som al Wolverhampton dels anys 90, com diu la protagonista un mal lloc i un mal moment per ser pobres i anònims, una ciutat i una zona devastades per una catàstrofe, per un apocalipsi anomenat Thatcher.

I tenim a la protagonista, la segona de cinc germans (els dos més petits, bessons, van venir de sorpresa).

Uns pares peculiars, una pobresa crònica i una esperança com a periodista musical, que li paguin per anar a concerts, que li enviïn els discs a casa, tot això amb disset anys i la noia comença a anar a Londres (allà hi ha la redacció de la revista on treballa D&ME) coneix a la redacció, aconsegueix estrenar-se (és una cosa que la tenia fregida), i en això em pararé un moment. La descripció que fa la protagonista del sexe és genial, en alguns casos pensa en el sexe més com ho faria un noi que com sembla que hi pensen les dones (sí, és un judici subjectiu però és el que m’ha semblat, si algú s’ofén que es busqui un altre blog), en alguns casos és de pixar-se de riure, i aquest és el punt fort de la novel·la, l’humor. Això pot desanimar a algú, però divertit no és el contrari de seriós, és el contrari d’avorrit. I tractar l’adolescència i l’entrada en el món adult amb tot el que això implica… sí, millor amb humor, si pot ser irreverent encara millor. M’ha agradat el llibre, molt.