divendres, 4 d’abril del 2025

una molt mala idea


LLUCIA RAMIS
Una molt mala idea
La Vanguardia
25|3|2025

De vegades ens obsessionam amb una història. Ens lleva la son, necessitam abordar-la per resoldre-la. El mal sol ser un tema recurrent: què porta qualcú a cometre una atrocitat? Luisgé Martín l'hi va voler preguntar a José Bretón, que assassinà els seus fills per convertir la vida de la seva exdona en un infern. L'autor no parlà amb ella per escriure El odio; Ruiz Ortiz ni tan sols sabia de l'existència del llibre fins que el va veure a la premsa. La Fiscalia de Menors demana suspendre'n la publicació cautelarment, l'editorial Anagrama defensa el dret fonamental a la creació literària, les xarxes bullen, el jutge diu que el llibre surt.
La llei no resoldrà el problema ètic. La llibertat d'expressió no eximeix de la responsabilitat sobre les seves conseqüències. Un té dret de publicar el que vulgui, i cal preservar aquest dret. Però, ho publicaria si valoràs els efectes que tendrà en la víctima, la societat o la pròpia obra? Ho publicaria si entengués que no transmetrà el que pretén?

Quan una història t'obsessiona, no discorres amb claredat. Aquí és on entren els filtres: amics, gent de confiança que fas partícip dels teus projectes, la teva editorial. Són els que et diuen: "Segur?" O: "Dona-li una volta". O: "No és una bona idea". Mal que li pesi a la vanitat, l'autor no és infal·lible; pot equivocar-se en l'enfocament, en l'elecció del gènere literari, en la incorporació o omissió de testimonis. Si en comptes de justificar egos, la creació atengués al seu sentit intrínsec ("quin és el què" en comptes de "què m'aporta"), la llibertat d'expressió no s'empraria com a excusa per evitar admetre un error o plantejar-se una rectificació.

No estam davant d'un Capote o un Carrère (per cert, el tema de L'adversari és la mentida, no el crim) per una qüestió essencial: la violència vicària. Bretón va matar els seus fills per destrossar-li la vida a Ortiz. ¿Ningú va pensar que l'assassí instrumentalitzaria l'autor, el llibre, l'editorial i els mitjans per continuar torturant la víctima, amb qui té prohibit comunicar-se? Paga la pena ser còmplice d'aquell odi que volia desentranyar-se? A quin preu?

El llibre sortirà, segurament vendrà molts exemplars, per morbo i perquè la promoció està feta. I malgrat tot, això no treu que publicar-lo hagi estat una molt mala idea.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada