L'adjectiu és l'enemic més gran d'un escriptor. La gent que no sap escriure ni sap pensar i que en canvi es pensen que adoren la literatura estan enamorats dels adjectius, va dir, per a ells la literatura és sinònim d'adjectius, es passen la vida immersos en un bany d'escuma fet d'adjectius. Jo, en canvi, va dir, sóc incapaç de llegir els llibres farcits d'adjectius. Em regiren literalment l'estómac, va dir. Els adjectius i tota la resta de mots justes se m'entravessen a la gola i em regiren l'estómac. No té res a veure amb el gust, va dir, és una qüestió de metabolisme i fisiologia.
Almenys en això no estic sol, va dir. Els millors escriptors saben que els adjectius són la mort de la narració. És per això que Raymond Chandler no escriu: «Vaig entrar a l'habitació. A terra hi havia una catifa enormement gruixuda feta d'etcètera que etcètera». El que escriu és: «Vaig entrar a l'habitació. La catifa em va fer pessigolles als turmells».
Gabriel Josipovici. Moo Pak. Traducció de Ferran Ràfols. Raig verd, 2012. P. 16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada