hi ha dues menes de llibres

ARTUR GARCIA FUSTER
La seducció dels claustres
La lectora
27|5|2025

Havent viscut ja prou temps per acumular unes quantes lectures i havent escrit també nombroses crítiques literàries puc afirmar que, pel que fa a llibres, se’n pot parlar de moltes maneres i analitzar-los des de múltiples punts de vista: des d’una vessant estrictament narratològica o adoptant una mirada de possible influència sociològica; centrant-nos en el pes de la veu narradora, en la construcció arquitectònica o en la versemblança dels personatges. Ja sabem que l’èxit d’un llibre depèn de diversos factors no sempre estrictament literaris i que cal ser curós amb la lectura per intentar-ne explicar les virtuts i els defectes de la manera més planera possible (sempre al servei de la nombrosa comunitat lectora catalana, un pèl inferior, tanmateix, a la comunitat escriptora del país). Ara bé, amb tota l’experiència que m’ha donat el pas d’anys per La Lectora, sobretot he arribat a una conclusió (diria que bastant inapel·lable) que sé que pot resultar polèmica, sí, però que estic convençut que, al cap i a la fi, per entendre’ns i ser clars, es tracta de la més operativa per classificar els llibres amb certesa. Jo diria que, comptat i debatut, si d’alguna manera podem orientar els lectors pel que fa a lectures, proposaria de situar-los en dues categories: els llibres bons i els llibres dolents.