biblioteca popular l'avenç

JULIÀ GUILLAMON
Biblioteca Popular L'Avenç
La Vanguardia
25|9|2025

A l'estiu em cuido molt. Pujo i baixo muntanyes, menjo amb coneixement, bec poquíssim. A més, com que puc treballar i escriure a qualsevol banda, allargo l'estada fora de casa tant com puc. Quan torno a aparèixer al món civilitzat, tinc un pic d'autoestima perquè la gent diu que em veu primet i jo em trobo desentelat i actiu, amb ganes de menjar-me el món. Els llibres, els discos i les sèries que abans de marxar m'ensopien ara em semblen interessantíssims. Després de dos mesos en un apartament de lloguer, amb les quatre coses justes, camino per casa i tot és un descobriment. És així que, a la llibreria del passadís on tinc els llibres vells, veig les cobertes carbasses de la Biblioteca Popular L'Avenç que em criden.

—Ep, noi!

La Biblioteca Popular L'Avenç es va publicar a Barcelona entre 1903 i 1926. Va néixer per iniciativa de Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, cosí del pintor Ramon Casas. Se'n van publicar 152 volums. Són uns llibres petits (10,5x15,5 cm). Enganyen: són primets, però és que el paper és molt fi, cada llibre té al voltant de 200 pàgines. Si algú vol entendre per què la cultura catalana és tan singular i tan important (alguns no ho volen entendre, no cal que els hi expliqui) n'hi ha prou amb mirar-se una mica aquests llibres. La coberta carbassa s'avança, amb dos pebrots, al disseny carbassa d'Edicions Proa (del 19289 que s'anticipa a Penguin (fundada el 1935). Els autors? Sterne, Ruskin, Walt Whitman, Swift, Blaise Pascal, Maeterlink, Ibsen, Tolstoi, Sacher Masoch (escriptors catalans a part). És a dir, que el 1903 (feia setanta anys de no res de l'Oda a la Pàtria), la cultura catalana es postulava com una cultura moderna, connectada als grans corrents internacionals amb una col·lecció a l'abast de tothom (cada volum costava 50 cèntims). Cultura de qualitat i cultura de masses: el 2x1 perfecte.

Aquesta trentena de llibres de la Biblioteca Popular L'Avenç que conservo amb reverència i que han estat contents de veure'm després de l'estiu tenen un significat molt especial per mi. A casa no hi havia gaires llibres ni gaires cèntims. La relació amb la cultura catalana era benintencionada i difusa: no sabíem res de res. Gràcies al boom econòmic dels seixanta (i com que ma mare s'escarrassava treballant a l'hostal) vaig poder estudiar. A classe vaig sentir per primer cop que hi havia una revista que es deia L'Avenç, que havia estat un nucli del modernisme literari. Sortia de la universitat, feia un volt per Barcelona, i a la Llibreria Època de la plaça de Sant Jaume, 6 (ara és un Pans&Company) i a la Llibreria Salas del carrer Jaume I, 5 (ara és una botiga de souvenirs) hi trobava piles d'aquells llibres meravellosos de la Biblioteca Popular L'Avenç. Amb totes les desgràcies que havíem passat i la ciutat, la cultura i el país eren d'una peça. Podies estirar el fil des de quaranta llocs diferents i entrar a la història, ser-ne part i ajudar perquè seguís. Que malament que ho hem fet.