silenci, es llegeix

 

CARLOS ZANÓN
Silenci, es llegeix
La Vanguardia
26|8|2025

 

Lasciate ogne speranza, voi ch'entrate, deia la inscripció que Dant va trobar a les portes de l'infern. A les portes de les 435 biblioteques públiques de catalunya i dels 16 bibliobusos per a municipis de menys de 3.000 habitants hi hauria d'haver una versió d'aquesta advertència. Alguna cosa del següent estil: Abandoneu tota sexualitat els qui aquí entreu. I és que hom entrant-hi no és que se senti ni millor persona ni meravellat per cap epifania, però sí que queda anul·lat tot desig de fornici, inclinació reproductora o mer gaudi carnal. Perquè fas dues passes cap endins i ja no ets una joguina de desig sexual. En realitat, gairebé oblides què era allò del plaer del mateix cos i dels aliens. Perquè tot això va quedar enrere i ara ets una altra cosa: Usuari de Biblioteca Pública.

Aquest efecte és temporal, ja que només dura mentre ets dins d'una biblioteca pública. Quan tornes al soroll i al carrer, la teva sexualitat torna a tu i la teva vida sexual (bona, dolenta o nul·la) també. Hi ha moltes semblances a bussejar al fons del mar. El silenci, per exemple, una mica més necessari que mai en aquests temps de crits i xerradissa constant.

És el silenci el que diferencia una biblioteca pública d'una llibreria, i és aquest silenci elevat a categoria de veritat revelada el que fa que els llibres en una llibreria semblin oportunitats de festa sense fi, i en una biblioteca pública làpides en un cementiri on només el miracle de la lectura ressuscita en l'exemplar que tries, agafes i comences a llegir. Enteneu-me, les biblioteques públiques són èxits meravellosos de la nostra societat i han permès i permeten que la cultura arribi de franc a tothom. Hi ha llibres de qualsevol índole, pel·lícules, jocs, còmics o discos, i també ha servit per saber que qui pirateja llibres roba per mandra i narcisisme. Són, doncs, l'èxit de la col·lectivització, de compartir les coses, que un altre les aprofiti, que ningú no es quedi enrere. Trobar, per casualitat, a casa teva un llibre de fotografia que havies de tornar el 6 d'abril del 1998 et recorda que també ets un ésser moral. Moral i oblidadís. 

Totes les bondats del món per a les 435 biblioteques públiques i els seus 16 bibliobusos. Amb el seu aire condicionat a l'estiu, les seves pantalles d'ordinador alliberades, roncant per a qui ho necessiti, la seva zona insonoritzada de jocs. I la seva pròpia fauna autòctona.

Ara, mentre escric aquestes notes, ha entrat una senyora amb un carretó buscant el seu marit.

Ja ha fet dues voltes entre les taules i prestatgeries i no el troba. Una infidelitat...? Que potser és al bar fent una cerveseta i mirant la tele? O a l'entrada de la mateixa biblioteca, on són els diaris, assaborint el plaer valent de llegir un diari de paper si no n'has pagat dos euros? Un plaer estrany que també es pot donar en bars i trens. Hi ha molts homes tots sols, perquè aquí la seva solitud està normalitzada. També persones excèntriques que aquí són admeses sense problema entre l'apartat dedicat al nazisme i el de Lleons, Tigres i altres Bèsties Ferotges. I gent convencional buscant novel·les i llibres de poesia, per descomptat, i colònies d'estudiants més o menys nombroses depèn de l'estació. Solitaris o en grup. La majoria amb música als auriculars portats de l'exterior per pal·liar el silenci que els asexua.

Silenci d'església, de sarcòfag. Més extrem encara. Amb qualsevol soroll (conversa, trucada al mòbil, rialles...) hi ha caps de Medusa que s'aixequen de la seva lectura i proven de destruir amb la mirada els infractors. No hi ha flexibilitat al respecte. Silenci és silenci. L'esvalotador, el maleducat, el cridaner pot ser reprès per qualsevol i qui sap si penjat dels peus d'una prestatgeria després d'haver estat castigat amb la lectura d'una comèdia de situació. El càstig pot venir dels usuaris i també dels bibliotecaris, homes i dones abnegats que sempre imagines que, en sortir del seu horari de feina, baixen fins al mar i com Camarón es posen a cantar contra les onades. Un suposa que es deuen fer bromes entre ells, explicar-se coses, potser riure, però jo no ho he presenciat.

Haver de donar exemple i l'absència de festeig fa que s'abandoni la rutina del tracte amb semblants. En la seva defensa cal dir que els usuaris poden ser peculiars, que no saben buscar referències ni els dona la gana aprendre'n. Potser és el silenci o la kriptonita sexual a les seves portes, però de viure molt en biblioteques i bibliobusos hom pot oblidar que es llegeix per desig, que es continua llegint per tornar a enamorar-se d'un llibre i que no hi ha ningú més sexi que algú llegint.