«La literatura, i sobretot la poesia, és companyia, perquè viu en la memòria, però no «llegim per saber que no estem sols», sinó per no patir tant cada vegada que constatem que sí que estem ben sols, i per tenir alguna cosa per defensar-nos-en, allò de combatre les ofenses de la vida.»
Carles Morell. Les variacions del pols. Quaderns Crema, 2025. P. 65.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada