skip to main |
skip to sidebar
«Per als meus pares era una qüestió de principis: a casa no tenim tele, no tenim ràdio, a casa llegim. Mentre llegeixi, deia la mare fredament als mestres de l'escola, no passa res per treure males notes. En el meu cas, l'objectiu es va complir: em vaig convertir, i seixanta anys després ho continuo sent, en un lector fervent. És la meva activitat per defecte: preferida, incessant, incansable. M'estimo més quedar-me a casa llegint que no sortir a veure gent. Els escriptors que m'agraden són uns amics més íntims, més fidels, més interessants, que la gran majoria dels que freqüento a la vida real».
Emmanuel Carrère. Kolkhoz. Traducció de Ferran Ràfols Gesa. Anagrama, 2026. P. 214.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada