les biblioteques i tiktok

LLUCIA RAMIS
Les biblioteques i TikTok
La Vanguardia
12|4|2026

La frase de Gabriel Rufián "prefereixo omplir TikTok que biblioteques" ha despertat crítiques i justificacions. Aquell comentari durant l'acte que va fer amb Irene Montero a la Universitat Pompeu Fabra no tan sols va ser maldestre i desafortunat, també porta implícit un dels grans problemes actuals dels polítics d'esquerres.

Rufián és conscient de la capacitat de seducció que TikTok té entre els joves. Per això anima a conquerir els espais ara copats per la ultradreta, en comptes de posar en valor aquells altres que brinden coneixement i pensament crític. És a dir, vol guanyar la guerra cultural a la ultradreta. Però en fer-ho amb les mateixes armes i en el seu territori, fins i tot amb el mateix llenguatge, sembla comprar el relat que confon cultura amb esnobisme.

Varen ser els antifeixistes els qui fundaren escoles i biblioteques públiques, varen formar els mestres, els sindicats combatius. Les biblioteques són les primeres amenaçades allà on guanya la dreta. Donen accés a llibres, música i pel·lícules, però a més són espais de socialització, en els quals coincidir amb gent procedent de realitats diferents. Quan desnonen famílies amb menors, és a les biblioteques on aquests menors troben refugi. És on poden estudiar els xavals que no tenen espai als seus pisos minúsculs. S'hi fan presentacions i clubs de lectura que permeten debatre sobre temes complexos, reflexionar i anar més enllà de l'estímul-resposta.

Que TikTok ajuda a guanyar unes eleccions? Vet aquí l'error dels líders d'esquerres: en comptes de combatre el monstre, deixen que els fagociti. Accepten que les escurabutxaques han guanyat la partida i continuen ficant-hi fitxa, a veure si hi ha sort. En comptes de reivindicar les humanitats, els moviments socials, el tu a tu, tot allò que ens forma com a persones i ens permet entendre el món i els altres, pretenen atreure mitjançant l'atomització i l'individualisme; és a dir, la deshumanització. Just al contrari del que proposa la cultura.

Si l'esquerra omple biblioteques o auditoris com el de la Pompeu Fabra, és que continua viva, a l'espera que qualcú hi torni a creure i que el contingut s'anteposi a les formes. Si això funciona, el seu èxit arribarà a les xarxes i es viralitzarà. Però quan ja no ompli biblioteques ni auditoris, aleshores serà tard.