el booker internacional dona pocs calés

ANTONIO ITURBE
El Booker Internacional dona pocs calés
Culturas | La Vanguardia
16|5|2026

El prestigiós premi Booker a obres en anglès (amb una nòmina en què hi ha Salman Rushdie, Margaret Atwood, Kazuo Ishiguro o Arundhati Roy) es va bifurcar el 2005 en un segon premi, l'International Booker Prize, per guardonar obres escrites en qualsevol idioma (això sí, havien d'haver-se traduït a l'anglès).

Fins al 2019, no per un afany masclista sinó pel patrocini de la firma d'inversions Man Group, va ser denominat Man Booker Prize, i des d'aleshores ha passat a ser International Booker Prize a seques. Actualment rep el patrocini de l'empresa de videojocs Playrix a través de la fundació creada pels fundadors de la companyia, els germans Dmitry i Igor Bukhman. Fons d'inversió i empreses de videojocs d'entreteniment per al mòbil no semblaven bons companys de camí per a la literatura, però els escriptors sempre han necessitat, d'una manera o altra, de l'amabilitat dels estranys.

Tot és a punt perquè aquest dimarts vinent, 19 de maig, s'anunciï el guanyador de l'edició 2026 del premi Booker Internacional en una cerimònia amb catifa vermella a la Tate Modern de Londres. L'any passat va guanyar l'autora índia Banu Mushtaq amb Heart lamp, un llibre d'històries de dones en comunitats profundament patriarcals de l'Índia meridional.

Fins a l'edició del 2016, que es va emportar La vegetariana de Hang Kang (abans de ser premi Nobel), el guardó no es concedia a un llibre sinó a un autor pel conjunt de la seva trajectòria. Un altre canvi que es va introduir és que el premi, de 50.000 lliures, es divideix des d'aleshores a parts iguals entre l'autor i el traductor de l'obra a l'anglès. Ja ho diuen que allò ben repartit fa profit.

Les sis finalistes són les següents: Nachts ist es leise in Teheran (Les nits són tranquil·les a Teheran), de l'escriptora germanoiraniana Shida Bazyar; El director (Angle Editorial/Random House) de l'alemany Daniel Kehlmann; Ostajnitsa de la búlgara Rene Karabash (La publicarà el 2027 l'editorial Itineraria amb el títol en castellà: La que permanece); Así en la tierra como debajo de la tierra, de la portuguesa Ana Paula Maia (Eterna Cadencia); La hechicera, de la francesa Marie Ndiaye (Siruela), i Taiwan travelogue escrita en xinès mandarí per la taiwanesa Yang Shuang-zi.

La llista d'aquest any confirma una tendència: les narracions curtes. Dels finalistes d'aquest any només un títol (El director) supera les 300 pàgines, i n'hi ha tres que en tenen menys de 150. Así en la tierra como debajo de la tierra, en la seva edició original, suma un total de 101 pàgines.

La brillantor de les cerimònies de lliurament de premis està bé, però la Booker Prize Foundation busca alguna cosa més perdurable. Fa mesos que llança vídeos sobre els finalistes d'aquesta edició per promoure la seva difusió, ha elaborat guies de lectura dels llibres i ha organitzat esdeveniments potents, amb l'aforament esgotat. La setmana passada hi va haver una trobada entre guanyadors del premi Booker, traductors i editors, amb una mestra de cerimònies poc comuna: la cantant (molt lectora) Dua Lipa, fundadora del club de lectura Service95. Ahir es va celebrar l'últim acte previ a l'entrega de dimarts al Lantern Hall de Bristol, on els escriptors i traductors finalistes van llegir fragments i van debatre sobre les seves obres. Després de la decisió, es repartiran centenars d'exemplars de la guanyadora en biblioteques i ja tenen presentacions de l'obra programades i taula reservada per a l'autor/a de l'obra guanyadora al Festival de Dublín i l'Hay Festival de Gal·les.

Encara que la suma econòmica d'aquest premi no sigui descomunal (menys de 30.000 euros per a l'autor), l'impuls literari per als autors és extraordinari. I és que, per molt que ens entossudim a Espanya amb premis dotadíssims que pretenen ser d'alta volada, en literatura valor i preu no són magnituds equiparables.