dones sense respostes

BERTA GÓMEZ SANTO TOMÁS
Dones sense respostes
Abril
13|9|2025

El 1955, l'escriptora xilena Georgina Silva Jiménez, coneguda amb el pseudònim de María Carolina Geel, xerrava animadament amb el seu nòvio en un dels hotels més freqüentats per la burgesia de Santiago de Xile. En un moment donat, entre te i pastissos, la dona va treure de la butxaca una arma i va disparar a l'home que tenia al davant. Les bales el van matar a l'acte.

En la investigació posterior, la pregunta que més es va repetir, i que ella mai contestaria, és per què ho va fer. Per què va matar la seva parella i es va mantenir impassible quan tothom va començar a xisclar al seu voltant. Davant una societat per a la qual era inimaginable una assassina sense provocació pel mig, la premsa va treure les seves conclusions: ell era 14 anys menor i havia estat casat; ella, per descomptat, estava boja d'armor, encegada per la gelosia, emocionalment desequilibrada. Geel ho hauria pogut utilitzar al seu favor per lliurar-se de la presó, però el jutge mai va trobar rastre de deliri en les seves paraules: relatava amb precisió els detalls del crim i emmudia quan se li preguntava pel mòbil.

La protagonista de De quatre grapes, una dona d'edat molt similar a la de Geel, no ha matat ningú, però els esdeveniments de la seva vida també se succeeixen sense que hi hagi una narrativa que els connecti. Lluny de teixir una trama embolcallant i addictiva, que justifiqués l'èxit de crítiques als EUA i haver-se convertit en el llibre de l'estiu d'Instagram, la novel·la de Miranda July sumeix el lector en una letargia gairebé existencialista, un viatge per l'absurd, la incongruència i una certa irritació.

Estem davant una artista famosa que viu amb el seu marit i el seu fill no binari a Los Angeles. Té èxit laboral, econòmic, no pateix greus problemes de salut i el seu niu familiar està equilibrat. No obstant, diàriament li recorre el cos una sensació agonitzant que la seva vida és grisa, «una extensió infinita desproveïda de color». En un intent d'autodescobriment, amb motiu del seu 45è aniversari, edat que considera l'equador de la seva vida, emprendrà un viatge de 12 dies amb cotxe per anar i tornar de Los Angeles a Nova York.

Tot i que aquesta és la premissa de la novel·la, aviat coneixem una dona que escapa, fins i tot, del seu propi intent d'escapada: després de conduir mitja hora, para a posar gasolina i d'allà, un poble sense cap atractiu, no es mourà fins que el seu suposat viatge acabi i la seva família la reclami. I no, no hi ha un perquè. Ni es pot dir que la concatenació d'accions que se succeiran siguin decisions. Com si fos una mena de deliri, l'espai liminal en què ja no somiem però encara no estem desperts, viurà un desig fervent per un home molt més jove, l'ànsia de tenir un cul preciós o l'interregne moral d'enganyar la família i l'entorn.

Apareixen llavors, sense remei, les preguntes. ¿Per què sent tanta desesperança si el seu marit i el seu fill no binari l'estimen? ¿Per què només pot ser ella mateixa quan està amb la seva millor amiga? ¿Per què mai fa esport? ¿Per què paga 20.000 dòlars per la reforma d'una habitació on només dormirà uns quants dies? ¿Per què la sexualitat és una cosa tan central per a una dona de 45 anys?

I ¿per què escriu un llibre sobre una dona perimenopàusica que no sap contestar a cap d'aquestes preguntes? La novel·la de July fascina i frustra a parts iguals perquè posa tota la seva intel·ligència narrativa al servei d'una dona sense horitzó, en qui l'absurd serveix de mirall, i desordena les nostres pròpies orientacions familiars i laborals.