com és que no llegeixes?

JORDI NADAL
Com és que no llegeixes?
La Vanguardia
1|10|2026

Fa mesos que llegim, amb tristesa, reflexions alarmades per les conclusions de l'informe PISA. Ens inquieta que els joves comprenguin més malament el que llegeixen, però parlem menys d'allò que hi podria posa remei: llegir de debò.

Sovint trobem algú que ens pregunta: "Com és que no fas ioga, si és tan bo per a la salut?". D'altres diuen: "Com és que no vas al gimnàs?", "Com és que no menges més bé?". En canvi, gairebé ningú no pregunta: "Com és que no llegeixes, si és tan bo per a la salut física i mental, per al benestar emocional, intel·lectual i ciutadà?".

Llegir està unit intrínsecament a arribar a ser més que un mateix. Ens permet conèixer més bé els altres; escoltar, sense ser sacerdots que han de respectar el secret de confessió, pensaments molt íntims; comprendre, gràcies als matisos, com n'és de difícil emetre una opinió taxativa. Llegir eixampla la mirada, l'abast, la profunditat i la intensitat de la vida. I desperta més ganes de viure. Llegir és sortir del sí i del no, del blanc i negre, del "jo tinc la raó i tu no". És escapar del "nosaltres" contra "els altres". Llegir és viure més. És progressar.

Estic rellegint Els promesos, d'Alessandro Manzoni, la novel·la predilecta del papa Francesc. La vaig llegir fa molts anys i, diverses dècades després, vaig començar a llegir-la en veu alta amb la meva filla. L'entrada de l'smartphone en la seva vida —i la de l'adolescència en la seva biologia— va interrompre les lectures conjuntes quan anàvem per la meitat. Una pèrdua immensa per a mi.

L'he reprès tot sol i torno a ser tan feliç com fa trenta anys. O molt més. En aquesta novel·la hi ha un passatge d'unes quaranta pàgines d'una intensitat extraordinària. No necessito explicar què hi passa: n'hi ha prou amb dir que la seva lectura produeix una gratitud inexplicable, però molt precisa, per pertànyer a la comunitat poc visible que formen els lectors. Qui llegeix no viu mai una sola vida. Habita altres èpoques, escolta veus que ja no hi són, entra en consciències que no són la seva i torna a si mateix amb menys certeses, però amb més comprensió. Potser per això la lectura no és únicament un plaer ni una eina escolar. És també una forma de salut, una educació sentimental i un aprenentatge de ciutadania.

Estimo tant la lectura que ara la celebro setmanalment, en un pòdcast on comparteixo allò que sosté la meva vida. Celebrem el que ens fa bé, oi? Llavors, com és que no llegim? Perquè una societat que no llegeix perd paraules, imaginació, criteri, empatia i, en definitiva, llibertat, autenticitat i sentit.